...through the streets of your town. Aquesta tornada tan deliciosa ha sonat avui quan passejava tornant de la reunió pels carrers de Philadelphia. Bonica ciutat de la costa est dels Estats Units, un centre clàssic amb gratacels però per sort conservant molts comerços i petites botigues. M'ha sorprès la quantitat de galeries d'art amb quadres molt interessants i cars.
La foto que he fet fa uns minuts és la paret que dona a un dels molts pàrquings oberts que es troben a les "clarianes" que deixen els edificis alts. Curiosament n'he trobat diversos amb aquests murals fantàtics i alegòrics, un xic surrealistes i segurament premonitoris del que està passant en aquest pais. Ningú en parla perquè son massa educats però les coses estan canviant, esperem que per bé.
..mmm, tornem a la tornada de la cançó? doncs és sens dubte la millor peça de una de les millors bandes de pop australià: The Go-Betweens. Pop dolç i encantador que enganxa a la primera, una delicia. Aquesta banda indie fou liderada pels cantants i guitarristes Robert Forster i Grant MacLennan, formants el 1977 durant l'eclosió del punk. La banda ha estat i és un referent per moltes bandes indies dels 80 i 90, reclamats des del shoegaze al guitar-pop.
Son el clàssic exemple de bandes amb èxit independent, en boca de tothom però que mai van sortir del pou del "culte". Mai van ser supervendes, ni aquesta canço que és una peça de "pop perfecte". Els dos líders van desmuntar el grup el 1988 pero passar ambdós a fer carreres en solitari, també molt interessants. Van tornar amb el canvi de mil.leni editant un disc fabulós, The Friends of Rachel Worth, que va permetrel's obtenir un bon reconeixement de crítica i públic. Per desgràcia tot s'acabà el 2006 amb la mort de McLenan als només 48 anys...seguim amb el mite del rock.
Quedeu-vos doncs amb aquesta peça de pop perfecte, com ho ha estat per mi voltant per Philadelphia aquesta tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada