8.8.08

Benvingut Àlex



Doncs ja fa uns dies ara i fins avui no havia escrit res de l'Àlex. És breu, 10 dies quan escric aixó! és collonut, é clar es el meu fill! i ha arribat ple de salut i ganes de viure. Impressionant realment com naixem; ha de ser un trauma terrible sortir del si de la mare, un univers propi i tranquil, per arribar al món...fred, extrany. Segur que algun dia els records d'aquell moment es podran excavar de les nostrs ments. Us ho imagineu? fer arqueologia dels records...seria terrible...bé, suposo que ja és tard i per aixó estic desvariejant una mica massa.

Què li podem dedicar a l'Àlex per donar-li la benvinguda:

a) Solució fàcil: la canço de bressol dels The Cure "Lullaby", és la nostra banda preferida i a més ja els ha escoltat en directe al concert de Barcelona al març quan vam anar-hi amb la Blanca...


b) Solució de risc moderat (je, je):

el "Little Black Angel" dels Death in June. Aquesta banda de dark-folk és una de les meves preferides. M'agrada tan el seu component musical com el component misteriós que tenen. Juntament amb altres com els Current 93 són els puntals d'aquest estil que barreja poesia, apocalipsi i música...No sé com s'ho fan però tenen una immensa discografia amb discos molt avantguardistes i difícils, i altres molt més accesibles i sensibles...per aixó es queda en solució de risc. Aquest tema sol agrdar...a mi personalment m'encanta. (NOTA...crec que em repeteixo pero m´ès igual...)


c) Solució arriscada: mmm, difícil perque vull que el risc sigui vostre o sigui que vull quelcom que a mi m'agradi en moments especials, però els controls de qualitat fraternals diguine "aixó és horribel, treu aixó...". Perquè no ens quedem amb els clàssics gòtics? Va doncs res millor que el "Baby turns blue" dels Virgin Prunes. Aquesta va ser una de les bandes experimentals que van sortir clarament després de l'eclosió punk. Coetanis de Bauhaus, de Theatre of Hate, els Virgin Prunes eren més un col.lectiu artístic que es va formar amb la colla de col.legues que tenien Paul Hewson a Lypton Village, UK. Que qui és Paul Hewson? Gavin Friday y Guggi -els membres dels Prunes- el van batejar com a "Bono"...famós ara pels seus esforços com mediador de les causes injustes i també, crec?, té un banda de música que es diu U2...

Interessant que els col.legues de juventut anessin per camins tan dispars però aixó es la grandesa de la música. Aquest tema "Baby turns blue" potser va ser el seu més famós, extret del seu ja absolut clàssic i rotund "If I die, I die", no hi ha veritat més absoluta.

A disfrutar.

6.8.08

Si después de todo el tiempo que ha pasado...



si nos vemos no se lo que hacer...La música sempre continua, imparable, com una serp que s'autofagocita i reneix amb una nova pell; tendències que van i que tornen, neixen, moren, reneixen, es re-encarnen...i el millor de tot, o ens agraden o no.

Fadeout m'ha fet pensar una mica amb el seu comentari sobre la Johannson...mmm...té raó...però encara m'agrada del disc...és comercial? mmmm...jo diria que mediàtic perquè dubto que soni massa aquest disc en la majoria de ràdios...mmm...però encara m'agrada...té avantatge la noia respecte molts/es altres, esclar que sí!...potser només es una "execució"...però encara m'agrada.

Fa 20 anys quan vaig començar a escoltar música seriosament (vull dir comprar massssaa discos...i entrar-los a casa d'amagatotis), els meus gustos eren clarament tendenciosos, anti-comercial i molt pretenciós ho reconec! Aixó fa que la meva col.lecció de raresses after-punk sigui llarga, però també vaig comprar molta "merda" per ser x o z o per una portada bonica...Ja fa força temps que senzillament escolto el que m'agrada, i sóc eclèctic, m'agraden els ensucrats i fàcils Air, però també Einsturzende Neubauten, m'agraden les cançons tecno-pop de Fangoria o de Dos hombres solos o els dark-freaks de Comando Suzie, però també la sumptuositat de Arcana o Ordo Rosarius Equilibrio...i també m'agraden els primers discos de La Frontera (millor concert adolescent...el seu Judas el Miserable no té perdua...), Gabinete Caligari i també els odiats Heroes del Silencio (ho sento...:-)... i peces del Bruce, dels AC-DC...com també els The Danse Society o XMal Deutschland.

En resum, gràcies Fade Out, continua fent bona música (no us perdeu el link siusplau!) i expressant el que vulguis en aquest blog, gràcies pel comentari, dins la bogeria d'aquest món hi estic d'acord però encara m'agrada ;-)

i com ho il.lustrem aixó??...doncs aquesta foto és homenatge als andalusos Sr. Chinarro y el seu Pico Veleta. Una de les millors bandes espanyoles dels darrers 15 anys; Antonio Luque ha sabut evolucionar dins el seu pop surrealista, melancòlic i amb tocs extravagants fins completar una discografia més que memorable. Com exemple una peça que no és seva, però així matem dos ocells d'un tret, es tracta del "Que puedo hacer" dels no menys clàssics i imprescindibles Los Planetas...a disfrutar