Avui he descobert un lloc web molt interessant. Es tracta d'un lloc on es poden trobar imatges de la vella Unió Soviètica, en color!
S'hi poden trobar des de fotografies de projectes secrets, fins a fotos dels soldats a a la II Guerra Mundial. La web és molt més extensa i té fotografies de gairebé tot el que volgeu de la ex-Unió Soviètica, antigues i actuals. Moltes curiositats com ara cotxes que mai vam veure, revistes pseudo-científiques, ferralla de guerra, i també moltes fotos antigues allí. El web es diu English-Russia, i l'enllaça us porta directa a les fotos de la II Guerra Mundial.
Tot i no ser una canalla, som prou joves els de la meva generació per no haver conegut cap guerra directament i sobretot per recordar les dues grans guerres en blanc i negre.
He de reconèixer que l'horror d'aquestes guerra va ser tan gran que difícilment és comprensible el que van viure les persones aquells dies. Per suposat, i per desgràcia, aixó es transportable a qualsevol guerra actual...però, de manera crua, les dues grans guerres generen una fascinació increible.
I han estat font d'inspiració de moltes bandes, la primera gran guerra mundial va inspirar per exemple als B-Movie per fer el seu Remembrance Day i més tard els francesos Collection d'Arnell Andréa van publicar un disc sencer per homenatjar als soldats morts en la guerra -Villers-aux-Vents (Fevrier 1916)-.
Collection d'Arnell Andrea son una banda francesa prou peculiar, decididament obscurs, em van captivar amb una peça que em recordava els Dead Can Dance més foscos. La canço era "Anton's Mind is Getting Blind", inclosa en el recopilatori de Lively Art anomenat "13". Cre que ja he parlat de Lively Art, va ser una discogràfica francesa "arty", d'estil 4AD, que va editar molts discs fantàstics. Entre ells Little Nemo, Meri Goes Round, Sky Cries Mary, Asylum Party i molt de l'escena cold-wave francesa, que a finals dels vuitanta va ser famosa per crear un nou estil -molt francès tot ell- anomenat Touching Pop (TP). Fins i tot van fer una superbanda amb els millors groups de Touching Pop que es van dir Teeppe...editant un maxi amb un tipi indi a la portada (sic). Però sonaven bé..
També interessant és que la primera referència de Lively Art fou un recopilatori de And Also the Trees que es va titolar "Et ausi les arbres", era 1987. Genials tu!
Recuperant una mica els Collection D'Arnell Andrea . Son una banda de Orléans. Jean-Christophe d'Arnell composa una música melancòlica, que combina a la perfecció instruments de corda com violoncels, violas, combianant-les sabiament amb teclates i sobretot amb la veu fenomenal de Chloé Saint-Liphard. El seu estil seria neo-clàssic, englobat dins del moviment darkwave. De fet primer van ser de la Cold-wave francesa però ja sabeu que tot es globalitza...Tenen una web molt ben feta i on podreu trobar tota la info. El millor es que des 1988 no han parat i aixó es bó!
La meravella amb la que els vaig descobrir, Anton's Mind is Getting Blind, de 1990.
Aux Glycines Défuntes, una altre delicada peça d'aires clàssics acompanyats per la genial veu de Chloé Saint-Liphard i els instruments clàssics de Jean-Christophe d'Arnell. Extret del seu Un Automne À Loroy, el seu primer disc del 1989.
Una altre peça de caire neoclàssic, Une Attente Fragile, del disc Les Marronieres del 1992
Per sort la discografia de Collection ha estat reeditada amb molt gust per Prikoscovenie i es pot trobar en botigues especialitzades o bé directament a la seva web.
La llum, els dies llargs i l'optimisme vital. El cap de setmana passat vam estar amb els nens i uns amics a la platja, gran dia! sol, arrós i estels. Ens ho vam passar bé...som uns privilegiats.
El dilluns a primera hora vol cap a Munich per tres dies, arrivada a 0ºC nevant...cel gris tres dies, fred, molt feina però també molts amics o sigui que han sigut uns bons dies. És interessant com les xarxes socials han acostat a la gent i s'han integrat tant en el dia dia. Una de les nits tot sopant amb la colla de col.legues qualsevol broma, gràcia o cara extranya era gravada o fotografiada amb els telefons de torn (els més in amb iPhone per suposat!), i immediatament era enviada a facebook o bé l'homenatjat era amenaçat amb una foto a facebook que, bé, potser no era la més afavoridora.
També és curiós com aixó del Facebook i altres com el Twiter serveixen per trovar velles amistats, vells amors, vells enemics o només per xafardejar. Des de Catalunya a Bélgia, passant per Alemany he escoltat col.legues parlar de sopars, festes o trovades de ex-alumnes! la darrera era una trovada de gent de parvulari a Bèlgica. La persona que ho va organitzar (una del meu equip de treball) em va dir que es van reunir 10 persones que feia més de 30 anys que no es veien i fins i tot van poder convidar a 4-5 professors de l'època. El més interessant és que m'explicava que semblava com si fos ahir que es van separar, i tenien uns 10 anys llavors. Un parentesi molt llarg, segurament els 30 anys més intensos de la vida: amors, fills, desamors, estudis, feina, ambicions...
Obviament amb el que em quedo d'aquesta història és aquest parentesis recuperat com si res...i és que també en la música s'han donat diversos d'aquests parentesi. De fet darrerament és la moda. Per mi els més sonat va ser sens dubte la recuperació dels Echo and the Bunnymen a finals dels noranta després de uns 10 anys de silenci. El millor va ser que els Echo van tornar amb un regitzell de discs genials, de fet continuen encara traient material molt interessant. Una banda que ara mateix té més de 30 anys però amb un "break" de 10...
Però deixarem els Echo per un altre dia. Avui em quedaré amb els Wire, uns no tant coneguts però que tenen una discografia molt amplia, diversa i amb retorns esperats. Els seus discs de la segona meitat dels vuitanta són al podium dels meus preferits! Van sorgir el 1977, van pujar al carro dels grups de culte per desapareixer el 1979, retornar gloriosos el 1987 per sucumbir de nou el 1991 i sorgir de nou el 2003 i fins ara. Quina joia!
Els Wire van eclosionar amb l'afterpunk, en l'època on tot era possible, quan es barrejaven funk i electrónica, reagge i dub, i tot era autèntic. Per bé o per mal els rites es van anar definint en diverses direccions pero els artífex de Wire (Colin Newman, Grahan Lewis i Bruce Gillbert bàsicament) van aconseguir fer una banda de art-punk de culte.
El més interessant és que s'han anat reinterpretant sempre. Des del seu primer mític Pink Flag de 1977 fins al seu darrer Object 47 de 2008, han recolling el millor de cada època per ser una ganda influent com cap altre. Us sonen Franz Ferdinand? doncs no fan res que Wire no feia fa 30 anys...i no vull dir el que feien Sopa de Cabra amb Led Zeppelin...ja m'enteneu.
En els links de la banda hi trovareu tota la info que volgeu...jo només la trilogia del seu primer renaixament
The Ideal Copy (1987) que comença ja amb una meravella anomenada Silk Skin Paws
Seguit per A Bell is is a Cup...Until Struck (1988), la cúspide, el seu millor disc sens dubte. Segurament també el seu més comercial però contenint grans peces de melancolia pop com aquesta que obria del disc Point of Collapse
o Kidney Bingos, un "Perfect Pop Single " -disculpeu: com definia Robert Smith a Charlotte Sometimes- ....que hauria d'agradar a tothom! i que estar en el meu top 100 (ei i al meu iTunes ara veig que hi tinc 17.491 cançons...)
Per tancar la trilogia van treue IBTBA (It's a beginning to and back again, 1989) bàsicament un recull de peces en directe i versions dels temes dels dos anteriors discs. Ressenyable perquè fou el meu primer encontre amb Wire el 1991 i crec que tots tres fan la trilogia més important del final dels vuitanta!
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...