Un títol corrupte i ininteligible direu.Comencem pels martirs, recordo perfectament com em va agradar la canço, el títol, el disc i tot el que suposava Bauhaus per un novell de les músiques perverses de l'afterpunk britànic.
Certament si ho posem en perspectiva o bé ens ho prenen seriosament, fa riure, fins i tot pot fer vergonya que t'agradi algú que canta "In a crucifixation ecstasy... -en l'èxtasi d'una crucifixió-", vestit de drácula a l'estil Bela Lugosi però nois i noies, em van fascinar i encara ho fan com a molta gent.
I perquè aixó avui? doncs perquè ahir mirant les motos en directe des de Jerez -ja haurieu de saber que encara que no en parlem també em bull la sang per les motos, no tan cool com les fotos i la música indie però és el que hi ha :-)-...anant al gra, doncs que entre carrera i carrera com que ara no poden fer anuncis, fan tot tipus de resums. En un d'ells van posar com fons per unes motos el tema Cecilia Ann dels Pixies -ei, aixó era sintonia del programa original de Lest Nits en Blanc i Negre- però més tard van sonar els acords de Stigmata Martyr dels Bauhaus. Aixó ja son paraules majors, cal fer-ho a proposit. No és la típic canço que un troba en recopilatoris de "lo mejor de los 80". Per Déu un clàssic de pares fundadors del gòtic més experimental i cru.
Em podriem parlar molt dels Bauhaus, potser ho farem a la propera entrega però ara per suposat us heu de quedar amb aquest extasi d'una crucifixió...corria l'any 1980 quan 4AD publicava el primer LP de Bauhaus, In the Flat Field...aquí en directe l'any 1984. Impressionants!
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
Behold the lost TIME.com Technologizer columns
-
Okay, maybe “lost” is overstating things. Still, I tend to forget about
most of the stuff I write the moment I’m done with it. So I certainly don’t
have vi...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...