51 anys de diferència, 1939 i 1988, mateix dia. La família es feia petita, es perdien dos persones, dos fills, situacions molt diferents. Circumstàncies desgraciades com us podeu imaginar el 1939. El meu tio-avi Narcis Pau Massana era afusellat, segurament en una fosca i freda matinada al cementir de Girona. El seu nom ara hi és a la placa d'homenatge (bé amb el cognom Pou). La meva àvia Lola, que hi és i no hi és en parlava a vegades...com va anar a portar algunes coses a en Siset després que el prenguessin pres, com havia de parlar castellà sense saber-ne massa, com havia de dir que era la seva dona per poder parlar amb ell, com un dia va anar a veure'l i li van dir que ja no calia que vingués més...cal parlar dels motius pels quals estava pres? havia comès delictes de sang? sembla que no però clar, només ens queden els records...
L'altre dia la mare m'en parlava i de com ara també està mirant de buscar informació de l'altre germa Pau-Massana que es va perdre a la guerra...diuen que a la batalla de l'Ebre. Dels quatre Pau-Massana de Vilanna, amb pare de Camporrells, a Terol, a la franja...jo només en vaig coneixer a l'Elies, el padrí d'Osor. El meu avi Enric ja feia força anys que havia mort quan jo vaig neixer...les condicions de vida de la postguerra, la miseria -no personal- sinó real, la falta de mitjans, se'l van emportar amb dolors aguts pels seus problemes de ronyó i segurament sense mai haver paït el que havia passat als seus germans. Ell no va estar pres, fou el seny de la meva àvia Lola.
L'Elies "Tin" per els amics, va estar pres, i es va lliurar de l'afusellament pels pels...a ell si el vaig conèixer...i vaig tenir la oportunitat de parlar llargament del que havia estat la guerra, la presó, la post-guerra, la por, la indignació, la frustració, la vergonya...el més curiós és que no era un home gens ressentit que va viure prou bé la seva segona part de la vida (eme refereixo des que va tornar de la presó..).
Respecte al que va passar el 1988, en parlarem potser un altre dia...no vull allargar-me molt...us deixo amb una cançó d'un grup que he redescobert finalment...després de molts anys. Fundicion Odessa tenia en el seu primer disc ple de guitarres afterpunk un tema molt escaient pel que us he explicat...España en Guerra
