Un títol corrupte i ininteligible direu.Comencem pels martirs, recordo perfectament com em va agradar la canço, el títol, el disc i tot el que suposava Bauhaus per un novell de les músiques perverses de l'afterpunk britànic.
Certament si ho posem en perspectiva o bé ens ho prenen seriosament, fa riure, fins i tot pot fer vergonya que t'agradi algú que canta "In a crucifixation ecstasy... -en l'èxtasi d'una crucifixió-", vestit de drácula a l'estil Bela Lugosi però nois i noies, em van fascinar i encara ho fan com a molta gent.
I perquè aixó avui? doncs perquè ahir mirant les motos en directe des de Jerez -ja haurieu de saber que encara que no en parlem també em bull la sang per les motos, no tan cool com les fotos i la música indie però és el que hi ha :-)-...anant al gra, doncs que entre carrera i carrera com que ara no poden fer anuncis, fan tot tipus de resums. En un d'ells van posar com fons per unes motos el tema Cecilia Ann dels Pixies -ei, aixó era sintonia del programa original de Lest Nits en Blanc i Negre- però més tard van sonar els acords de Stigmata Martyr dels Bauhaus. Aixó ja son paraules majors, cal fer-ho a proposit. No és la típic canço que un troba en recopilatoris de "lo mejor de los 80". Per Déu un clàssic de pares fundadors del gòtic més experimental i cru.
Em podriem parlar molt dels Bauhaus, potser ho farem a la propera entrega però ara per suposat us heu de quedar amb aquest extasi d'una crucifixió...corria l'any 1980 quan 4AD publicava el primer LP de Bauhaus, In the Flat Field...aquí en directe l'any 1984. Impressionants!
