El colapse

Hi ha dies que sembla que tot es colapsi, per sort som humans i persones, o sigui que tot queda en no res...darrerament massa inestabilitat, tot per bé! però costa.

Acabo de penjar al flickr una sèrie de fotos de la meva ombra, innocents siluetes al migdia, dibuixades a la gespa d'una piscina...pasades a blanc i negre prenen tot un aire sinistre que m'encanta -com no direu si em coneixeu-. I com sempre aprofitarem per posar alguna coseta que voldriem que descobrissiu...Collection D'Arnell-Andrea. Banda francesa de culte, força obscura i de sensibilitat musical superba, va ser formada el 1988 a Lyon pel talents de Jean-Christophe d'Arnell a la composició i Chloé Saint-Liphard a la veu. Des de llavors han tret nombrosos discs, el darrer el 2007, i encara ofereixen bons concerts. Des de fa uns anys tota la seva discografia ha estat reeditada amb molta classe per la discogràfica Prikosnovenie, tenen bon material, bon lloc per comprar bons discs...

Eren una de les bandes de bandera que editaba a la mítica discogràfica francesa de la cold-wave anomenada Lively Art. Algun dia reprendré el projecte "Discogràfiques de la meva vida" per començar amb aquesta, però de moment no hi ha temps...

Com aperitiu, quedeu-vos amb aquesta bellísima composición "Anton's Mind is Getting Blind", editada el 1989 dins del LP recopilatori 13:Compilation (COMENTARI: collons!!! el vaig perdre fa anys!!! us juro que es una espina clavada...es va quedar a la ràdio? només tinc la funda del LP, no el disc...) i inclosa en CD el 1992 dins del disc "Les Marronnieres".

Sigur Ros, un dels grups més peculiars dels daEl 2002 aquesta banda islandesa va publicar un disc sense títol al que ells mateixos refereixen com "Svigaplatan" ("l'àlbum del parèntesi"). Un compendi de melodies naif, surrealistes, entre el post-rock més melàncolic i el shoegazing més adorable.

He triat una peça que em transporta a racons de pau, a moments de tranquilitat vital; ara que son més de les 12 de la nit, música perfecta per tancar el dia sentat en una bona butaca...com la de la foto...potser millor sense la pols. Un homenatge al meu estimat oncle Pere que segur hi va descansar moltes vegades.

Disfruteu de aquest tema, sense títol com l' àlbum, tot i que la peça sí té un subtítol "Vakla", que és el nom de la filla d'un dels membres del grup.

Seria fenomenal algun dia poder composar una peça tan bella per la meva filla, però bé, no es pot tenir tot a la vida, espero si més no que disfruti com jo de la música, la bellesa i que sigui feliç. És suficient.

Fenomenal ja veureu...

Els seus cabells...

Els de la Beth Gibbons. Ara mateix pensava què em suggeria aquesta foto i, recordant què escolto amb devoció els darrers dies, he pensat amb la cantant de Portishead. Sí...han tornat, més grans que mai, millor disc del 2008 segur! Ho han tornat a fer, continuen foscos, melancòlics i depressius però alhora brillants, energètics, agressius i trencadors. Total son LA BANDA contemporània sense cap mena de dubte.

Per desgracia les obligaciones familiars i de treball em van impedir veurel's els DOS!! dies que van tocar al Primavera Sound a primers de Juny però, gràcies a la màgia de la web, he pogut si més no escoltar un concert fet dies abans a Portugal. Us en poso només un aperitiu...si voleu saber com aconseguir-lo, feu-me un comentari.

a disfrutar, la peça es diu "We carry on", del seu 3rd LP en estudi "Third"

Hem de buscar la llum...

Estem foscos ara que s'acosten els dies lluminosos. Bé, sembla perfecte pel blog, però tot i que les coses ens van bé sembla que tot es possi de cul. La Blanca cau, la Lola cau, en Tom l'hem de fer fora, nova feina, empleats amb mal gust de boca...bufff. Ja tinc ganes que arribi l'agost, l'Àlex i emocionar-me.

Per sort totes les coses s'arreglen i les emocions diaries són les importants. La foto es de Colera, com no, record impassible dels bons estius. En aquest cas nocturna i platejada, després de la fosca bé la llum. Bellesa selenitica reflexada al mar...anem cap a la llum.

I què sona, doncs un altre mite del Afterpunk, la senyora per excel.lència. Encara tocant, encara provocant, Siouxsie Sioux, aquí amb els seus Banshees. Siouxsie and the Banshees es va crear després que la Siouxsie fos una fan dels Sex Pistols a l'època daurada del punk anglès. Va formar la banda el mateix 1977 i des de llavors van anar evolucionant des del punk, al afterpunk i al pop elegant dels primers noranta. Després la cosa es va trencar en diversos projectes amb The Creatures -molt més experimentals- o com Siouxise a seques, publicant així el seu darrer disc "Mantaray"l'any passat. Avui us deixo amb "Into the light" del seu LP més fosc potser "Ju ju", corria l'any 1981...