Segurament un dels concerts més soprenents fou fa uns anys el de Massive Attack al Palau d'Esports de la Vall d'Hebron...arribem, pantalla enorme amb rellotge conmpte-enrrera. Arriba a zero i a l'hora exacta del concert comencen amb "Man next door". Brutal!
Ahir van editar nou disc..aquí teniu tota la info i més...ara està baixant per iTunes. Aquí teniu el seu canal a Youtube amb grans videos i totes les novetats.
Ja sabeu de quin peu calcem musicalment aquí o sigui que sense sorpreses extranyes us deixo una sel.lecció del més sorprenent del darrer any...apart de l'explosió de iPhones -necesari per se cool-...
Cold Cave, explorant les vies post punk com no...
The XX, explorant les mateixes vies, un xic menys obtuses que els d'abans però totalment delicioses
Animal Collective, més oberts a la llum aquí. Una delicia de fa gairebé un any.
Esperant l'opera orgànica sobre l'evolució de les espècies que estan apunt de presentar The Knive, el 50% de la banda ens va meravellar com Fever Ray
Sí, mireu per on de cop, de manera imprevista hem trobat dos retorns esperats. Ja fa anys que visc musicalment de memòries passades tot i que conscientment intento trobar diamants actuals (ex. Animal Collective, The xx o Junior Boys).
El millor però són els retrobaments. Ens passa en totes les dimensions de la vida, aquell retrobament amb un familiar que fa temps no has vist, aquell amic de l'escola que trobes a un retrobament que et feia mandra anar, aquells amors de joventut que ara et fan riure...i sobretot els vells, clàssics artistes que tornen.
Fa poc que n'han tornat dos, i quins dos! Primer fou la Elisabeth Fraser amb el seu EP Moses i ahir mateix vaig comprar ja les entrades pel concert el 17 març a bikini de Brendan Perry.
Anem per la Liz. Després de la seva temptativa frustada fa un temps finalment ha tornat a editar una cosa. És una sola peça, dedicada a Jake Drake-Brockman, el ex teclista d' Echo & The Bunnymen que, poc després de grabar el tema moria d'accident de moto -interessant aquí: a mi m'encanta la música i les motos i com altre desgracia el Pete de Freitas, bateria original dels Echo també moria fa gairebé 20 anys en accident de moto-. El senzill, titolat Moses, fou integrament elaborat per l' Elizabeth i la seva parella Damon Reece, que finalment l'ha editat aquest mes via Rouge Trade Records, de forma limitada en vinil a 900 copies (ja tinc el meu!).
L'EP inclou tres versions del tem. L'ogirinal, magnífica, amb pinzellades trip-hop i resonàncies de l'Orient Mitjà, amb la veu de Liz per sobre de tot. Sembla que des del seu canvi apreciable de veu cap el 1995, el temps no ha passat més per ella. Tot un comfort pels seus fans! Dues remescles complementen el senzill, versions més orgàniques i eterees, recordarnt les mescles que feren els Cocteau fa uns 15 anys.
Ens ha agradat: sí. En tenim prou: NO. En volem més. Per sort sembla que la pròpia Liz ha deixat la porta oberta a completar un disc.
Fes-ho i fer una gira! Pagariem fort per veure-la al Palau de la Música de BCN...mmm.
i l'altre, un xic menor, però també importantíssim és en Brendan Perry. El 50% masculí de Dead Can Dance ens visita en una gira mundial on presentarà el seu disc encara per sortir anomenat Ark. És un disc totalment fet per ell mateix (prova d'aixó és el film promocional que ha fet). Esperem grans coses de l'amic Perry!
De moment el 17 de Març el tenim a bikini. Ja teniu les entrades? Per anver fent boca a dalt teniu el film promocional Ark on veureu com ha construït un disc que sembla interessant, ple de paisatges electrònics i veus càlides. New age, potser sí, però i què, m'agrada!
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
Behold the lost TIME.com Technologizer columns
-
Okay, maybe “lost” is overstating things. Still, I tend to forget about
most of the stuff I write the moment I’m done with it. So I certainly don’t
have vi...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...