Avui ha plogut a Philly, per sort quan he sortit de del Centre de Convencions de Pennsilvania al vespre, ja no plovia i com que el cel estava tapat tampoc feia fred. I era important que no en fes, ni plogués perquè he anat a recollir la caçadora al guardaroba una hora massa tard i esclar tot estava desert...com deserts estaven els carrers laterals del centre de la ciutat. La foto adjunta n'ès un exemple. Molt interessant l'arquitectura d'aquesta ciutat, amb gratacels clàssics envoltats per barris de cases baixes, zones tranquiles i amb aspecte de segures.
He caminat, respirant l'ambien relaxant i les ombres, amb l'ipod a les orelles i la nova joguina per fer fotos a les mans.Ah, ja em parlat de les joguines dels homes...la meva es diu ara mateix Lumix LX3 i és una petita meravella que em permet fer fotos quan soc de viatge i no carrego el motxil.la amb la D300 i el joc d'objectius.
Precisament quan anava caminant pensava que parlaria d'aquests moments solitaris, introspectius i tranquils que per sort o desgràcia tinc amb aquesta feina tan viatgera. Com comprendreu he escoltat moltes coses però sens dubte l'estrella ha estat Katy Song dels meravellos Red House Painters. Com no us n'havia parlat abans?
Els Red House Painters van ser un dels grups bandera de la mítica discogràfica 4AD (sospir!). Si als 80 van ser els Cocteau Twins i els Dead Can Dance, als 90 van ser Pixies i Red House Painters. Aquesta banda formada a San Francisco el 1989 estava liderada per Mark Kozelek, ànima, motor, compositor, cantant dels pintros de la casa vermella.
Entre 1992 i 1995 van editar un munt de material fantàstic, pop de guitarres etèries, melancòliques, cançons atormentades, llargues -res de 3 minuts- i senzillament genials. El seu pop té pinzellades folk i és clarament nord-america, amb influències clares de The Animals, American Music Club o Tim Buckley. El seu gran moment va venir el 1995 amb el disc Ocean Beach -ara de genolls-, que és al top 10 dels anys 90 per mi. Només per Summer Dress, Cabezón o San Geronimo ja és als altars. Poc després el Mark Kozelek va partir peres amb 4AD per editar en altres companyies, primer com Red House Painters, després firmant en solitari i finalment com Sun Kil Moon, que bàsicament es Red House Painters amb un altre nom.
Abans de deixar-vos disfrutar amb Katy Song, comentar que per si no fos prou, les portades de Red House Painters i l'estètica en general és fantàstica i decadent. Comproveu-ho amb la seva web actual que recorre totes les seves reencarnacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada