Somis daurats

Estic content avui, tot i que la situació no és ideal: a Madrid el dia de la Mercè, sense disfrutar de la família; de reunió tot el dia amb el el meu cap alemany...però bé, també he confirmat que puc contractar la persona que em falta al meu equip o sigui que aixó es bó i em reduirà pressió...

I també estic content perquè aixó de les fotografies s'està convertint en una bona afició que permet treure pressió en quant tens una connexió a internet, a més coneixes gent que et critiquen les fotos i aixó és bo!

Fa poc vaig descobrir que un bon fotograf de Flickr resulta que coneix i li agraden els Invisible limits...d'aquí el títol, i per aixó aquesta foto del blog no és meva! No us perdeu les fotos en HDR que fa en Christian i que penja a la seva web, hi trobareu només joies artístiques, va de veres!

Hem parlat dels Límits Invisibles? doncs sí, una banda alemanya de música electrónica dels noranta. Van tenir certs èxits, com aquest que dóna títol a aquesta bona fotografia (Golden Dreams), i son un clàssics dels recopilatoris alternatius dels vuitanta. Sobretot dins de la moguda valenciana, de pop de guitarres i electrònica fosca. Van tenir cert èxit, però no van ser tampoc un grup de masses i tampoc podem dir que son grandiosos però tenen certes característiques que els fan únics, potser la més rellevant que canta una noia...i en el cas de bandes fosques no és el més habitual.

Casualment, després de més de 10 anys de silenci ara tornen a tocar i sembla que els seus concerts són com una oració pels creients del èxit que tenen. Si podeu i voleu, el dia 8 de Novembre els teniu a la Sala Salamandra de Hospitalet amb tocant, hi ho fan amb els Invincible Spirit. Les dues bandes van compartir membres en algun moment i suposem que d'aixó la connexió.

Dance to the Music!

Avui hem anat al bateig de la Paula, filla d'uns bons amics, la mare de fa ja una colla d'anys i moltes "batallites". Una cosa interessant que m'ha pensar en escriure-ho al blog és que m'ha dit "En P. i en S. van anar fa uns dies a la disco Catedral a Girona i no els van deixar entrar; primer els deien que no s'ho passarien bé, ells insistien; després que si no era el seu dia, ells insistien; finalment els porters amablement els van dir que res de res, que ella allà no encaixaven i no entraven per ser massa grans (sic)...i aquest parell que ha corregut segurament tota la festa de la província...".

Més tard quan anava a tancar el cotxe al garatge he escoltat una genial canço d'electrònica ballable, gairebé un tema disco dels vuitatanta, amb aires de Michael Jackson dels Midnight Star però remesclada i feta famosa pels Boards of Canada i he pensat que tinc ganes de sortir de festa, festa tranquil.la, d'àmics, de gin tonics fluixos i de eletrònica intel.ligent...mmmm...

Per cert si voleu veure l'original dels Midnight Star, punxeu aquí, funky, disco dels setanta fet el 1986, fora de to, potser sí. La base és també aquesta perfecta melodia, però a que no ballarieu tant com amb la dels Board?

Els Boards of Canada són una banda de música electrònica del Edinburg, Escòcia, que ja han sortit al blog, però m'encanten. Els seus discs son instrumentals, però en aquest cas es tracta d'un LP de "Unreleased Tracks" que conté aquesta peça absolutament deliciosa que no és seva per aixó hi ha veu. Reconec que m'imagino un vespre clar d'estiu, un bon gin tonic de Hendricks, bona companyia i aquest tema sonant, junt amb el Beat it de Michael Jackson, el Small Town Boy de Bronski Beat, el True Faith de New Order, el Rent de Pet Shop Boys, el Crazy de Gnarls Barkley, el Gods and Monsters de Psyche,...i quants més?...algun dia farem la llista.

Acabo de descobrir que al blog de Ràdio Sàrrià hi ha un àlbum de fotografies i resulta que surto jo, tendre i somrient, davant del que era en aquell temps el temple de la música. Podeu veure el munt de singles que hi havia (hi ha encara!) guardats. No tinc data de la fotografia pero suposo que deu fer 16 o 17 anys...el més curiós de tot és que ara en el meu disc dur tinc segurament 1000 vegades més cançons. Us juro però que aquests discs els vam mirar i remirar, buscant aquell vinil que per sort algu havia enviat a l'emissora i encaixava a Les Nits en Blanc i Negre...

I com estem nostàlgics parlarem d'un grup que era viu a finals dels vuitanta i a principis dels noranta "La Gran Aventura". Estan perduts ja en l'oblit i sincerament al qual he de reconèixer li vaig parar poca atenció però fa ja uns 10 anys que vaig recuperar algun grabació i veure què feia el seu líder, Xavi Vidal...doncs bé està actiu i fa cuatre dies a la nova TV 105FM vaig veure un grandiós video del Xavi Vidal recuperant tot aquest esperit musical.

Anem en ordre però, qui eren La Gran Aventura? L'any 1989 es van formar a Sabadell, liderats per Xavi Vidal. Van enregistrar la seva primera maqueta, i van decidir presentar-la al concurs "Èxit", el qual van guanyar. Al mateix temps van guanyar el concurs "Claxon" de l'emissora RAC105.
Arrel d'això participen al Mercat de Música Viva de Vic, toquen al Festival Rock del Born, juntament amb Sopa de Cabra, Sangtraït i La Madam. L'any 1990 treuen el seu primer disc anomenat "La Gran Aventura" , s'inclou un tema al recopilatori "El tec i la teca".

L'any 1992 treuen el seu segon disc anomenat "Líders i Adeptes" i fan de teloners durant la gira de Sau.

L'any 1993 toquen amb Els Pets, Umpah- Pah, Sau, Sangtraït, Tancat per Defunció, Bars, Lax'n'Busto... El mateix any actuen al Palau Sant Jordi, en el concert contra la Sida, juntament amb, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Elèctrica Dharma, Sopa de Cabra.

L'any 1994, en el recopilatori del 5è. aniversari de l'Sputnik, s'inclou el tema "Reines".

L'any 1995 treuen el seu tercer i últim disc anomenat "Triangular". L'any 1996 Xavi Vidal actua a Sarajevo amb un grup local, juntament amb Los Rebeldes. El desembre d'aquest mateix any es dissol "La Gran Aventura".

Avui la feina m'absorveix de tal manera que volia escoltar música relaxant...però no tinc la meva iPOD ni la meva col.lecció o sigui que he buscat i he trobat Deezer que funciona com una ràdio online. El millor de tot és que he buscat alguna raressa de les meves i la he trobat. Doncs si minyons/nes..Jack o Jive.

Són un grup de culte que fan música minimal, poètica i deliciosa. El millor de tot és que son japonesos i tenen en la veu de la seva cantant Chako i les músiques de Makoto Hattori el millors arguments. A vegades la veu de Chako ratlla l'histrionisme i gairebé -dic gairebé- sembla que desafini però realment son indescriptibles.

Aquest grup que tan poc ha tocat en directe i ha freqüentat els cercles comercials, es va formar el 1989 i han publicat des de llavors 7 discs de música conceptual i minimalista. A més han col.laborat amb moltes bandes diverses, sempre en una ona minimalista, tradicional o de culte.

Prober, probeu, probeu aquesta cançó "A new beginning" del seu disc "The Earth"...segur que en voldreu més.

Salut

Discover Jack Or Jive!

Els camins de l'ànima

Aquesta setmana la Clara ha començat l'escola, la real, en la que potser s'estarà 15 anys. Encara em fascina la connexió que tenim amb els fills, és un tòpic, però es real. Per desgràcia no vaig poder esser-hi el primer i segon dies, i vaig pensar en la distància l'importància d'aquest pas i la sort que tenim que hi vagi amb tantes ganes.

De totes maneres una certa tristesa envolta el moment, perquè ha de estar fora de casa tantes hores? és el primer pas cap l'emancipació (...on vas, para, para...)...ja estic marxant de mare. No sé, en general es un sentiment de alegria, però es barreja amb la tristesa de no poder sentir cada minut de la seva vida...

I si parlem de tristesa, i volem música, podem anar-nos als tòpics que m'encanten dels sinistres decadents, els romàntics del segle XIX o potser ens podem arriscar amb una banda de culte, culte. Uns que realment no van tenir massa èxit però han estat un referent per moltes bandes dels 90 i ho continuen essent. No eren cool, no eren after-punk, no eren britànnics però les guitarres i les cançonts decadents de Galaxie 500 van marcar un camí que han seguit altres, des dels grups de pop fins als més ofuscats grups de post-rock.

Qui eren doncs els Galaxie 500? (també aquí més complert)tres amics d'escola a Nova York, Dean Wareham, Damon Krukowski i Naomi Yang, van crear una banda per poder emular als seus ídols The Velvet Underground, sense pretensions, sense voler se "cool", però van crear una gran banda. Van crear unes atmósferes de guitarres intímies, a vegades minimalistes pero en cap cas seguint els corrents britànnics. Van fer pocs discs i van durar realment poc (1987-1991), però van fer tres discs molt grans: Today, On Fire y This is Our Music. La seva discografia es va recollir en una deliciosa caixa editada el 1996 per RykoDisc (que és el meu tresor). Després de la disolució, en Dave va formar Luna apostant una mica més per la banda comercial cosa que li fa donar una mica més d'èxit a finals dels noranta. Els altres van continuar com Damon and Naomi explorant el costat més minimalista i trist, fent discs a vegades aborrits, a vegades amb grans caçons.

Us deixo una pinzellada, "King of Spain" del seu disc Today de 1988. Donem la benvinguda a les guitarres tristes...

D de desig

Ja feia dies que volia parlar de motos. Sí, de motocicletes, de vehicles a motor amb dues rodes.

Ves per on resulta que també és una de les grans aficions i, apart d'un brevíssim comentari sobre l'inici del mundial de motos, no n'he parlat. Ja fa molts anys que m'agraden i n'he tingut algunes, amb les que he passat grans moments. Sobretot recordo especialment la XT600 amb la que la colla de pardals voltavem a tota pastilla...difícil entendre perquè ningu va predre mal...la darrera passió és Ducati i la darrera Ducati ja la vaig vendre fa més d'un any...la Monster...i no nova aquí en detall és la Ducati, D de desig...un día us posaré la cançó en questió. Perque, sabeu? tot és música. D for Desire, primer senzill de All About Eve...si en voleu saber més el link funciona. Per desgràcia el tema no l'he trobat però us deixo una pinzellada sensible. Salut

Discover All About Eve!

Tot el que volieu saber però no us havieu atrevit a preguntar sobre...

...sobre el rock gòtic, sinistre, afterpunk o com volgeu anomenar a la corrent que va neixer a UK a finals dels 70. Com sabeu per definició del blog i la meva història, aquestes van ser les meves fonts d'inspiració a la meva adolescència i, com tot en aquella època, marca. Tant que no puc deixar de tenir la meva selecció de gòtic al iPOD i fruir de posar "a tota ametlla" als Alien Sex Fiend o als Red Lorry Yellow Lorry quan volto per aeroports amb "traje"...em fa gràcia i m'agrda.

Però prou rotllos, aixó surt perquè he trobat un link fantàstic amb un article llarg pero molt ben escrit i precís sobre aquest moviment. Que us interessa? aquí, que no, doncs bond dia tingeu!...ah, us deixo amb un exemple dels Red Lorry Yellow Lorry "Spinning around", veu de tenebres, versos repetititus, baixos marcats, yeahhh!...si en voleu saber més aneu al article.