Doncs bé, amb molt retràs parlo del nou disc dels estimats The Cure. Ja heu de saber que aquest son la meva banda de capçalera, i potser no sabieu que fa pocs dies han editat un nou disc.
Es tracta del 4:13 Dream, un disc molt interessant que rescata algun dels millors moments The Cure. Ens fem grans, aixó ho not amb cada nou disc, l'excitació i interès han anat de capa caiguda. Encara recordo quan el 1987 va sortir el triple Kiss Me, Kiss Me, Kiss me. Va ser el seu primer disc que vaig esperar, de fet la banda la vaig conèixer el 1986 amb la remescla del Boys Don't Cry que va sortir per conmemorar el recopilatori Standing on a Beach. Recordo perfectament anar al Boomerang i flipar quan posaven Why Can't I be you or The Lovecats...l'esverament ja fou suprem el 1989 amb Disintegration. Feia COU (sí el mític COU), i recordo que amb en Ricard Turón estavem pendents de les ràdios per veure que punxaven del nou disc, primer va ser Lullaby i després Lovesong i altres.
La decepció va venir quan el Juny d'aquell any just pocs dies abans de la sele no vaig poder anar al concert al Velòdrom d'Horta a BCN. Diuen que va ser memorable. Fa poc hi vaig anar amb la nena, de passada cap al laberint d'Horta, i em va semblar minúscul pels The Cure.
El súmum va venir el 1992 al vell Palau d'Esports quan van presentar el seu disc Wish, no el millor però us juro que va ser i serà el millor concert de la meva vida. Després n'han vigut altres, gairebé cada 4 anys (1996, 2000, 2004, 2008...) però mai ja serà el mateix. Tot i aixó aquest març quan vam anar-hi amb l'Àlex a la panxa de la Blanca, encara em vaig emocionar...i està escrit al blog...
Què millor per festjear el nou disc que posar el millor tema de moment...The Hungry Ghost...a fruir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada