Doncs ja feia dies que volia fer una curta ressenya a tres blogs que em miro per diferents motius...
Un del mestre d'emprenedors i de l'era virtual (ei que no negocis virtuals!), en Francec Fajula, Director de la Escuela Banespyme i gran amic des que feiem el burro als Maristes de Girona quan tenime 4 anys. Al seu blog hi trobareu comentaris personals, tecnologia i comentaris d'actualitat vistos per algú que us asseguro us encantaria conversar. Gran amic des de sempre.
Un d'interessant per controvertit però alhora informat i científic. Canvi climàtic, si, no, sabem tota la veritat? no ho sé però en Joaquim Ibañez de Cerdanyola te un blog amb dades reals i comentaris controvertits que segur no us deixaran indiferent.
Finalment per fer poble. L'Assumpció Vila és també una amiga i veïna de tota la vida a Sarrià. Empresària tenaç, política compromesa i sarrianenca de cor, fa ja un temps que al seu blog combina reflexions sobre política, vida i cultura tan locals de Sarrià de Ter com globals. Sempre un plaer per llegir.
Doncs ja sabeu, quan esteu avorrits feu-los una visita! i per escoltar perquè no en Joan Miguel Oliver, sí l'ànima compositora dels mallorquins Antònia Font? Que no sabeu qui son...doncs son prou coneguts no?
El darrer cap de setmana a barraques de fires amb la colla de col.legues de sempre vam trovar-nos un altre company de fa temps, l'Albert Candela (junts a Escola 18 anys! com en Fajula). Em van dir que era promotor musical ara i que portava entre altres el meravellosos Antònia Font. Vaig quedar astorat quan vaig saber que ni Gori, ni l'Alfons, ni en David R. (en David P. sí esclar! i en Toti també) no sabíen qui era Antònia Font! Quan mal ha fet la ràdio fòrmula per Déu!
La mujer que mordió el piano, surrealisme conceptual, pop naïf de de Ses Illes. Fantàstica canço sens dubte!
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada