Ahir fent un vermut amb uns amics i els nens a Girona em vaig trobar en "Curre", feia temps que no parlavem, potser més de 5 anys...em va dir que just anava a dinar a casa de "l'Unye" on havia quedat amb en "Marru" i uns altrs amics...tots tenim 37-38 anys i em va fer una gràcia brutal tornar a sentir aquests motius de companys de classe de fa més de 20 anys.
Quins vincles ens uneixen amb els amics tan de temps? son vincles més laxes que amb les nostres parelles, però molt més elàstics i maleables. És fàcil no parlar amb algú durant 10 anys, algú amb el que havies compartit molts anys de pupitre, i semblar com si era ahir que feiem el burro.
També els amics es classifiquen pel que fas o has fet amb ells, jo he tingut amics amb els que només parlavem de motos, amics amb els que parlaven de ties, els amics per tot -que són els que han quedat- i també amics amb els quals només parlavem de música. I en aquesta categoria queda primer a la llista en "Marru". Fa massa temps que no parlem, de fet fa potser un lustre que no ens em ni vist. Arquitecte de formació i professió, espero que continui amant la bona música.
Com ja sabreu, en "Marru" és qui dona la idea del títol del programa de Ràdio Sarrià que va iniciar-ho tot...o sigui que el deute es gran. I com mestre musical, avui parlarem d'una banda que em feu conèixer per allà el 1989, uns mites per tots els amants del pop de guitarres i pels indies del tombant de segle, Pixies.
Pixies va ser un grup de pop-rock alternatiu originari de Boston, Massachusetts, Estats Units. Es va formar en 1986 i es va separar en 1993, encara que es va reunir el 2004, per treuen nou material i fer gires intenses per tot el planeta...bàsicament per engreixar les contes bancàries.
El seu personal estil va exercir gran influència sobre moltes de les bandes de rock de l'escena grunge i alternativa de principis de la dècada de 1990, especialment sobre Nirvana els qui van popularitzar el seu particular ús de melodies suaus durant les estrofes i explosions, crits i guitarres distorsionades durant les tornades. Van ser de gran influència per a totes les bandes que posteriorment inclourien el noise en cançons d'estructura pop igual que ells.
Destacariem de la seva formació el cantant Black Francis, que més tard ha tingut una fructífera carrera en solitari com Franck Black i la guitarrista i cantant també Kim Deal que també ha continuat fins avui en dia amb projectes alternatius exitosos The Breeders -inicialment banda de noies formada per ella, la seva germana Kelly i les líders the Throwing Muses- o els més fàllits The Amps.
En la seva bona primera època van treure tres discs fantàstics, plens de pop, punk, surf, grunge i eclecticisme...aquest son el mini-LP Come on Pilgrim (1987)i els LPs Surfer Rosa (1988) i Doolittle (1989). Tornades com "vamos a jugar por la playa, me voy me voy, me voy...." del tema "Vamos" són encara himnes, i peces com "Monkey Gone to Heaven" banderes de la independència pop dels noranta. Si voleu saber més, només cal que aneu als wikilinks adjunts o que escolteu aquests clàssics...
Una perfecta armonia a "Monkey gone to heaven"
Un perfecte caos a "Vamos"
Una perfecta sintonia de "Les nits en Blanc i Negre", Cecilia Ann...i ho va ser molts anys
Discover Pixies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada