Obsessions Inoxidable(s)

Interessant el tema de la marató de TV3. Aixó de les malalties mentals és doblement problemàtic: per una banda son malalties complexes tant en fenotip (és a dir, el que s'exterioritza: comportament, etc) però també en el genotip (les variacions en el DNA). Mira per on aquest és el meu tema professional, el genotipat, però bé ara és tard i no anem per feina.

El més colpidor del que vaig sentir és que el índexs d'incidència són molt grans i per tant hi ha moltíssima gent no diagnósticada ni tractada. Evidentment fins fa quatre dies els pobres malats havien de suportar mil vexacions i tractes inhumans, fins i tot execucions per bruixeria, posessió diabólica i mil alatres variants. Per sort avui en dia no passa aixó pero la cortina (in)visible de la nostra societat encara hi és. Penseu, penseu realment quanta gent coneixeu o bé heu conegut en els darrers 5 anys que pressumiblement tenien alguna patologia...amics, veïns, companys de feina.

Un tema molt seriós del que s'estan fent avenços importants però que encara cal molta recerca básica; i quedeu-vos amb aixó: la recerca ha de ser bàsica per poder ser aplicada. Que vull dir: calen molts doctorants i diners invertits en saber com es desenvolupen els ulls de les mosques per conèixer bases genètiques que permeten comprendre complexitats futures...o sigui que no és cap futilesa estudiar ulls de mosca. Hi ha diversos centres importants a casa nostra estudiant les malaties mentals complexes, potser un punt d'inici si voleu saberne més es visitar la web del Centre de Regulació Genómica a Barcelona, especialment el seu grup de Gens i Malalties.

Ah, ja gairé ho passo de llarg...perquè inoxidable. Doncs perquè tots esperem que les nostres neurones ho siguin, que mai oblidin, mai s'oxidin...ni mai s'oblidin com els va passar a aquests nois de ???, ei no recordo ni d'on son. Segur que del centre d'Espanya (Ciudad Real?, Toledo? Salamanca?)...son una de les meves Obsessions de fa emps. No he dit ni com es deien doncs Inoxidables. Proveu de buscar aixó al google amb referències a discos, bandes o similar...no hi ha res de res.

Només sé que el primer CD que mai em vaig comprar, cap l'any 1991 crec va ser un de la companyia RCA qu es deia "La únic Alternativa Uno", al Discoplay!!! (tanca fa ben poc). Un dia podem parlar de Discoplay pero qualsevol que hagi tingut mínim interés musical rebia el catàleg que repassavem amb fruició! Fins i tot tenia carpetes forrades amb els mini quadres amb portades de LPs...ja ni ho recordava.

Total i anant al gra, que els Inoxidables es van quedar al món dels desconeguts fins que cap el 1997-98 crec vaig veure un disc a can Pemi (perdó, Moby Disk quan era al Passeig d'Olot) i els vaig pillar. Era el segurament únic disc, Azul...del que només conservo per sort el disc...ni la carpeta amb el nom de les cançons tinc...I és com una espina clavada, una obsessió, no malaltissa suposo.

Us deixo amb uns temes que m'agraden, bé, són d'aquells que al meva dona fa cares rares però hi esti engaxat -i no, no sonen com Alien Sex Fiend-. No hi puc fer res, evocacions de guitarres i teclats dels vuitanta, potencial tenien, què va passar, no ho sabem? en qui s'enmirallaven, doncs els meus grups de capçalera: The Chameleons, The Sound, The Church...si en sabeu res no dubteu a fer un comentari sisuplau!

Ojos llenos de Mar...del disc recopilatori La única Alternativa Uno, de principis del noranta

"Mar, dudas de misterio, negro mar, sin fondo ni horizonte más allá, el cielo se ahoga ciego en este mar, la duda en mis ojos llenos de mar"



Angel Miguel...del disc Azul, meitat dels noranta

"Que fue de aquel niño cruel, cara sucia y tantas ganas de crecer"