Només estàs de lloguer, dius,
vivint dins i fora d'aquesta vida
de la manera més barata.
M'assec a la fosca, dolçament,
com una dona vella
Els pensaments es nuen
i es fracturen com ossos fràgils
Esforçant-se sempre massa...
Esforçant-se per questionar-ho...
Esforçant-se per esvair-se...
a les fosques
tota la por
totes les llagrimes que ens hi han portat.
A vegades és millor asseure's, aquí, en silenci
No et miro, i tu ni t'en adones
I les raons,
les raons mai convergeixen,
com quan s'acumula la pols en una lleixa.
L'Anne Clark, una musa de la poesia electrònica dels primers vuitanta. La primera cançó del seu primer LP, The sitting room, editat el 1982. La seva carrera ha estat prou prolífica, segurament ha quedat massa enclaustrada en el moviment gòtic, però certament ens ha donat paisatges musicals suggerents.
2 comentaris:
Saps que actuarà el 25 d'octubre a Barcelona? Tot buscant informació d'aquesta dona, he vist que aquest any ve per barna... Per cert, no sé si coneixes Fad Gadget... Escolta alguna cançó... ja em diràs què et sembla...
Gracies, pel recordatori. Si seria interessant tot i que no he escoltat res nou d'ella de fa molts annys!!
De Fad Gadget tinc un parell de temes en recopilatoris mol, pero molt rarots dels anys vuitata. Un es el Club Class X amb música electrónica, experimental afterpunk dels vuitanta, i una alter en un CD anomenat The Tyranny of the Beat. Els acabo de rescatar i molt interessants les dues...potser busco algun disc! Gracies
Publica un comentari a l'entrada