13.4.08

Tan lejos


Continuem amb les fotografies. Ahir al Port de Sòller, en un balcó dos estàtues de bronze mirant a l'horitzó amb melancolia, semblen tan lluny.

Segurament si hi ha hagut algun grup espanyol que ha perfectament copsat l'esperit de Joy Divison van ser els madrilenys Décima Víctima. Solament el nom del grup és una declaració de principis, però les seves cançons van anar més enllà de les obsessions amb la simbología feixista de Gabinete Caligari o del culte als cementiris punks de Parálisis Permanente. No els agradava gens tocar en directe, eren tímids, no tenien imatge, però sí tenien grans i decadents cançons. Segons deien en una entrevista preguntat el seu cantant el perquè de la música que feien " la melancolía, igual que la alegría, es una emoción que la mayoría de la gente ha sentido y con la cuál se puede identificar. Para mí el arte que más me afecta es el que cubre todo el registro de emociones". Sí senyor...és el que sempre he buscat en la música!!!

Algú, en algun lloc va dir que "Tan Lejos" és el "Love will tear us apart" espanyol. Massa agosarat? a mi m'encanta la comparació. Tindrà a veure que el grup el van fundar el germans suecs Mertanen i que el que cantava -en castellà- es dia Lars?. Voleu descobrir-ho?