Ara mateix he deixat un comentari al blog d'en Jordi Fradera (J), The Pantagruel Assasins (bon nom oi?) sobre una apreciació que ha fet sobre bloquejar-se a escoltar música determinada. I ja n'hem parlat algun atre cop aquí...escolteu el que us agradi, no us apliqueu autocensura! però sigueu curiosos per Deú! pot quelcom de les ràdio fórmules agradar-vos, doncs sí, però també sigueu curiosos, busqueu grups nous, poseu el random al vostre ipod, graveu-vos tot el que us deixin, la música és infinita i terapèutica.
He esta 5 dies en una reunió d'empresa a Tenerife (que bé direu!), 540 persones de tot el món, molts jefes, moltes reunions, molta tensió i també molt riure. Vaig ballar com un boig a melodies tan cutres que fan riure (Baltimora, Tarzan Boy!!!)...però vam riure...El que vull dir però és que ens van portar un d'aquests predicadors moderns, un "xarlatan" que es dedica a motivar grups de vendes...algunes coses obvies, altres massa americanes, i una cosa que em va fer somriure "la música és vital per tenir bon humor, ser feliç i tenir èxit". I aixó a mi us juro m'ha servit, serveis, i em servirà. I'm a Champion guys!
Pensant en coses que m'agraden molt musicalment, m'he adonat que no hem parlat encara dels Clan of Xymox. A finals dels vuitanta, primers dels noranta em van obsessionar molt. Ja no existien realment però els seus dos discs per 4AD, Clan of Xymox de 1985 y Medusa de 1986 son dos icones del tecno-pop gòtic. Juntament amb el disc de Pieter Nooten i Michael Brook, Sleeps with the fishes de 1987, formen una trilogia sagrada per mi. Paisatges foscos, melodies perfectes i moltes cançons per ballar, algua casi EBM, per ballar a les fosques una nit sense lluna.
Qui eren Clan of Xymox? els que m'agraden es van formar el 1983 a Amsterdam amb Roony Moorings a la veu i Pieter Nooten composant, aviat van cridar l'atenció de Ivo Watts quan va rebre una demo de la banda. Van signar per 4AD el 1985 i hi van estar fins el 1988 quan van buscar ajuts multinacionals reduïnt el seu nom a Xymox i perdent gairebé tot l'encant...A la meitat dels 90 van tornar, amb Roony Moorings i sense Pieter, cosa que va traduir-se en una banda de gòtic industrial i electrònic sense massa interés, gairebé vulgars. Conserven algun bon toc, i no he pogut obviar-los en directe en un parell d'ocasions però no m'agraden gaire aqueste parades de monstres als concerts...què hi farem. Per cert encara toquen, a la seva web teniu tots els detalls.
El que sí és cert és que la trilogia sagrada no té desperdici i us juro que sonen, sonen i sonen en el meu ipod...ara mateix les seves demos del 1985!
Unes pinzellades,
la part més EBM, Stranger (remix) maxi del 1985
la seva millor canço, pop fosc perfecte, Back Door del disc Medusa de 1987
la primera cançó que els vaig sentir, com no a Pujant l'escala mecànica de baixada, serie el 1988-89...Louise, també del seu disc Medusa de 1987
1 comentari:
Gracies pel comentari, no deixo de pensar que, he perdut, he deixat escapar quelcom, pot ser juventud , pot ser humilitat. Vaig ser fidel a grups , tant que la meva passió per joy division em va fer renegar de new order fins als 28 anys , sempre vaig pensar que traicionaben la icona de ian curtis fent un altre grup. Però va ser una etapa, no la destrueixo en la meva ment, m'ha fet, i m'ha creat. Ara entenc que ultraviolence em posa els pels de punta, però the day of the lords encara em fa plorar .
Refermo la idea de'n xavi, escoltar, escoltar i disfrutar el mateix que jo faig amb qualsevol música establerta. Al final què conta? Carpe diem.
Publica un comentari a l'entrada