Molt interessant és aquesta reunió en la que estic aquests dies. Ell lloc res d'especial, Darmstadt a Alemanya, perquè? bé doncs allí tenim la central...i els dies son moguts o agitats (hectic days, diriem). Resulta que l'empresa on treballo ha estat comprada per una altre, fagocitada potser?, no ho sabem, però el cert és que hi ha molta agitació, ansietat, rumors i també incertesa.
Aixó però no és important, avui he tingut una bona llarga conversa amb el meu cap que es diu Karsten i es alemany ("d'Alemania")...és un apassionat del motor i dels vins. Li han agradata les motos fins que es va fotre una castanya amb la Bandit 1200, i ara té un AC Cobra rèplica. Fascinant, és bàsicament una moto de 4 rodes! bon punt al seu favor...el segon és que el seu vi favorit es Juan Gil de Jumilla a Murcia, i sap que és Monsatrell!!!! fantàstic no?
Què cony es un AC Cobra, doncs un cotxe esportiu produit entre USA i Anglaterra als 60 per batre als Ferrari italians. Va tenir èxit però va ser substitutït per el Ford GT40 en les carreres cosa que marcà la seva davallada. Des de llavors hi ha hagut múltiples empreses llicenciades que fan rèpliques...una d'elles és la del meu jefe que crema gomes quan te mássa pressió al cap! potser ho haurem de provar no nois?
Acabem aquí avui? bé és tard i vol ploure però alguna cosa hem de posar no? si bé, doncs perquè no em direu?
Mireu, volia posar clarament una canço de cotxes i amb una foto que enganxés. Aquesta foto que penjo es diu "Your Daddy's Car" en homenatge a una banda deliciosa que és The Divine Comedy. Alguns van dir que eren els hereus dels The Smiths (pecat),potser compartint mèrit amb els Belle And Sebastian. Segurament no és possible heretat aquest tron, que mai ningú podrà aconseguir. El cert és que aquesta banda irlandesa fan un pop preciós, intimista i rodó, asequible i gens difícil però que té una classe i una delicadesa memorables. Per desgràcia no he aconseguit trobar el cotxe del pare però us deixaré un pastisset ensucrat. Neil Hannon lidera la banda ja fa uns bons 20 anys, deixant nombrosos discs clàssics ja com ara Promenade, Casanova o Fin de Siecle.
Les seves peces delicades combinen lletres en anglès amb tocs franceso que li donen com no una categoria i un toc "arty" a vegades pedant, però que aconsegueix guanyar el cor dels bons amants del pop d'autor. Us deixo amb una de les seves darreres peces, "A lady of a certain age", un senzill editat a finals del 2006. Genial, segur que us roba el cor, divina comèdia, salut i bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada