Estic content avui, tot i que la situació no és ideal: a Madrid el dia de la Mercè, sense disfrutar de la família; de reunió tot el dia amb el el meu cap alemany...però bé, també he confirmat que puc contractar la persona que em falta al meu equip o sigui que aixó es bó i em reduirà pressió...
I també estic content perquè aixó de les fotografies s'està convertint en una bona afició que permet treure pressió en quant tens una connexió a internet, a més coneixes gent que et critiquen les fotos i aixó és bo!
Fa poc vaig descobrir que un bon fotograf de Flickr resulta que coneix i li agraden els Invisible limits...d'aquí el títol, i per aixó aquesta foto del blog no és meva! No us perdeu les fotos en HDR que fa en Christian i que penja a la seva web, hi trobareu només joies artístiques, va de veres!
Hem parlat dels Límits Invisibles? doncs sí, una banda alemanya de música electrónica dels noranta. Van tenir certs èxits, com aquest que dóna títol a aquesta bona fotografia (Golden Dreams), i son un clàssics dels recopilatoris alternatius dels vuitanta. Sobretot dins de la moguda valenciana, de pop de guitarres i electrònica fosca. Van tenir cert èxit, però no van ser tampoc un grup de masses i tampoc podem dir que son grandiosos però tenen certes característiques que els fan únics, potser la més rellevant que canta una noia...i en el cas de bandes fosques no és el més habitual.
Casualment, després de més de 10 anys de silenci ara tornen a tocar i sembla que els seus concerts són com una oració pels creients del èxit que tenen. Si podeu i voleu, el dia 8 de Novembre els teniu a la Sala Salamandra de Hospitalet amb tocant, hi ho fan amb els Invincible Spirit. Les dues bandes van compartir membres en algun moment i suposem que d'aixó la connexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada