No us agrada badar? aquesta bonica paraula pot tenir diversos sentits, per uns es simplement perdre el temps, per altres és passar una bona estona simplement contemplant un paisatge, una acció o una obra d'art.
A mi m'agrada badar en el sentit contemplatiur de la paraula, no en el sentit de no parar atenció perdent el temps...i com que darrerament els meus viatges de treball impliquen massa avions sól tinc molt temps per badar. I és un bon exercici, avui a l'avió de Paris a Manchester hi havia un nen xisclador que realment ha aterroritzar a les dues hostesses. Jo mirava els pobres pares que venien de fruir (o patir) uns dies a Disnelyland com s'escarrasaven per calmar la petita bèstia. Però m'ho he mirat amb bons ulls; fa uns anys hauria estat exhasperant però ara amm dos fills les coses es miren d'altra manera. I aixó és bo.
La foto que us poso és qui m'ha inspirat a parlar dels badocs, va ser el passat cap de setmana al casament del meu cosí. Nuvis contents, preadolescent badoc, una imatge bona de les moltes que vaig capturar aquell dia.
Si marxem cap la música hem de buscar música per badar no? sí i també per fruir. Com sempre aprofitem per fer més coses i per tant farem un petit homenatge a Coco. Qui és aquest? doncs un peruà que ha marcat part del pop electrònic undegraund espanyol, primer amb el seu colega Mario (ambós peruans), amb el mític grup Silvania i després don productor artístics, programador musical a Benicassim i darrerament com DJ i artista con Cielo. Que li ha passat? doncs no sé massa coses, només que el van trobar mort a ganivetades fa uns dies al seu pis de Madrid.
Vaig coneixer Silvania (aquí també)a la segona meitat dels 90 quan en un recopilatori de Elefant vaig trobar el seu senzil "En la linia sin fin" i em vaig meravellar! Jo ja era fan de Slowdive, Cocteau Twins i altres "shoegazers" i de cop un grup espanyol (residien a Valencia llavors) tenia aquell so complex i dolç, trist i somiador que tan m'agradava. Per desgràcia van sortir massa aviat i la seva carrera tot i ser prou promiscua no va donar-los grans satisfaccions.
Segur que no hi cap altre banda en espanyol que tingui tanta semblança amb My Bloody Valentine com Silvania? que no...quedeuvos amb aquesta delicia de paisatges decadents, murs de guitarres i veu melancolica. Sildavia, Sueño Aerostàtico y Flor Infinita, bon viatge Coco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada