Avui hem anat al bateig de la Paula, filla d'uns bons amics, la mare de fa ja una colla d'anys i moltes "batallites". Una cosa interessant que m'ha pensar en escriure-ho al blog és que m'ha dit "En P. i en S. van anar fa uns dies a la disco Catedral a Girona i no els van deixar entrar; primer els deien que no s'ho passarien bé, ells insistien; després que si no era el seu dia, ells insistien; finalment els porters amablement els van dir que res de res, que ella allà no encaixaven i no entraven per ser massa grans (sic)...i aquest parell que ha corregut segurament tota la festa de la província...".
Més tard quan anava a tancar el cotxe al garatge he escoltat una genial canço d'electrònica ballable, gairebé un tema disco dels vuitatanta, amb aires de Michael Jackson dels Midnight Star però remesclada i feta famosa pels Boards of Canada i he pensat que tinc ganes de sortir de festa, festa tranquil.la, d'àmics, de gin tonics fluixos i de eletrònica intel.ligent...mmmm...
Per cert si voleu veure l'original dels Midnight Star, punxeu aquí, funky, disco dels setanta fet el 1986, fora de to, potser sí. La base és també aquesta perfecta melodia, però a que no ballarieu tant com amb la dels Board?
Els Boards of Canada són una banda de música electrònica del Edinburg, Escòcia, que ja han sortit al blog, però m'encanten. Els seus discs son instrumentals, però en aquest cas es tracta d'un LP de "Unreleased Tracks" que conté aquesta peça absolutament deliciosa que no és seva per aixó hi ha veu. Reconec que m'imagino un vespre clar d'estiu, un bon gin tonic de Hendricks, bona companyia i aquest tema sonant, junt amb el Beat it de Michael Jackson, el Small Town Boy de Bronski Beat, el True Faith de New Order, el Rent de Pet Shop Boys, el Crazy de Gnarls Barkley, el Gods and Monsters de Psyche,...i quants més?...algun dia farem la llista.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada