Sigur Ros, un dels grups més peculiars dels daEl 2002 aquesta banda islandesa va publicar un disc sense títol al que ells mateixos refereixen com "Svigaplatan" ("l'àlbum del parèntesi"). Un compendi de melodies naif, surrealistes, entre el post-rock més melàncolic i el shoegazing més adorable.
He triat una peça que em transporta a racons de pau, a moments de tranquilitat vital; ara que son més de les 12 de la nit, música perfecta per tancar el dia sentat en una bona butaca...com la de la foto...potser millor sense la pols. Un homenatge al meu estimat oncle Pere que segur hi va descansar moltes vegades.
Disfruteu de aquest tema, sense títol com l' àlbum, tot i que la peça sí té un subtítol "Vakla", que és el nom de la filla d'un dels membres del grup.
Seria fenomenal algun dia poder composar una peça tan bella per la meva filla, però bé, no es pot tenir tot a la vida, espero si més no que disfruti com jo de la música, la bellesa i que sigui feliç. És suficient.
Fenomenal ja veureu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada