Fa temps, molt temps, vaig adonar-me que no solament m'agradava una música o uns tipus de grups especials, també hi havia discogràfiques que produïen música que m'agradava.
Així van néixer el concepte de discogràfiques de la meva vida.
La primera sense cap mena de dubte va ser Fiction Recors (per ser qui editava els The Cure). Per desgràcia no era un discogràfica en si, sino un spin-off (paraula de moda avui en dia) de Polydor. A més només van editar als Cure, a The Passions, The Associates, Die Warzau...The Passions em van encantar, The Associates em van decebre, Die Warzau em van deixar sense parar (encar recordo excitació en escoltar el seu "Disco Rigido"). Déu meu quin pal!
La segona va ser Factory records, a l'ombra de Tony Wilson, creador i ànima de la gent que ens va donar als Joy Division i New Order, i també moltes altres meravelles com ara Section 25, Crispy Ambulance, A Certain Ration, The Railway Children, The Happy Mondays i un llistat molt gran. De manera interessant van explotar amb el punk/afterpunk i morir amb la mort del so Madchester (revisió en anglès aquí)que van ajudar tant a crear. No m'extendre sobre Fáctory, però ja sabeu que va ser molt més que una discogràfica, va ser un moviment culturo-musical que va portar-los a la més profunda bancarrota entre les bestiesses de Happy Mondays i el forat sense fi que era el club The Hacienda (aquí teniu una entrada de l'estiu passat on en parlava).
La tercera va ser la més gran, i la que em va portar certament a tenir una obsessió musical, cultural i artística. No ho sé, però vull pensar que la meva visió artística de la fotografia es va cultivar quan fruia de la música i de les portades dels discs de 4AD. Si Factory va ser un corrent culturo-musical de carrer, postpunk com cap, 4AD va ser la part més "arty" més alternativa, més trencadora i per mi més brillant.
Grans noms ens va donar 4AD: Cocteau Twins, Pixies, Dead Can Dance, Throwing Muses, Belly, The Birthday Party, Bauhaus...tants que el millor es que mireu i remeneu a The Eyesore Database...potser descobriu perquè es diu eyesore.
4AD com us he dit va crear les portades més meravelloses que mai he vist, tot gracies al geni de Vaughan Oliver i Criss Bigg al front de l'agència v23 i més tard 23 envelope. Si voleu veure alguns exemples de l'art i la música, aquest video és un bon exemple. També us aconsello aquest link per veure totes les portades que ha dissenyat.Nomes us confirmo que tinc dues col.leccions de música, una dels The Cure i una altre de 4AD...a la segona meitat dels noranta, gràcies a les facilitats que em donava treballar a la Universitat de Girona, vaig poder accedir a internet mólt abans que molta gent i sobretot amb velocitat. Així va ser com els newsgroups (algú s'en recorda) com el 4AD-list, enviaven cada dia correus amb preguntes, questions que ara son cobertes per blogs, twitters, facebooks i similars. Encara es poden trobar els arxius d'aquesta llista on m'he buscat i trobat en una discussió de 1998!. La llista va morir per deixar de tenir sentit ja el 1999 i els amics virtuals s'han dil.luit en el món binari.
4AD va cambiar, va editar coses bones, altres dolentes, i ja fa molts anys que no els segueixo...to aixó tinc un bon nombre de productes de merxandatge...
Algun dia potser farem un repàs a tots els "gadgets" que vaig acumular de 4AD però avui el que volia després d'aquesta llarga intro és quedarnos amb una discogràfica minoritària, que van editar un regitzell de bandes de culte, menors si voleu, però de gran atractiu i magnetisme. Bandes amb un so clàssic dels vuitatna, guitarres atmosfèriques, teclats intrigants, veus afectades...molta influència dels The Cure de 1980-81 sobretot...
Parlem de Midnight Music que fou una discogràfica anglesa de música post-punk/experimental activa des de mitjans dels vuitanta als noranta. Va ser fundada per Nick Ralph i entre d'altres van editar els experimentals Cindytalk, les grans ombres dels Cure, els holandesos The Essence i els deutors de Echo and the Bunnymen y The Sound, els Sad Lovers And Giants.
Vaig conèixer aquesta discogràfica gràcies als The Essence, quan inevitablement vaig escoltar el tema "A mirage de 1985, que quan va sortir més d'un va pensar que es tractaven dels mateixos The Cure...comproveu-ho! Com som als vuitanta, es porten les versions Maxisingle, super-extended (sic).
De manera interessant aquesta discogràfica va acollir des de projectes paral.lels de bandes que hem tractat aquí (The Sun and the Moon post The Chameleons per exemple) o raresses extremes com els valencians Carmina Burana que van editar aquí el seu disc en anglès (la versió original fou editat per Plataforma -toma ya!-).
Aquí trobareu un llistat complert de tots els artistes que van editar a aquest segell,
I com no el millor és escoltar la música i veure les pintes per posar-nos en context...algunes perles delicades per vosaltres. A fruir!
Sad Lovers and Giants, on Another Day, podeu prendre una copa de vi, seure al capvespre i mirar els estels...també podeu anar a un racó a plorar. Com volgeu, música trista, a flor de pell.
The Essence, dues pel preu d'una. The Cat / A Mirage
Snakecorps, calling you
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada