No us passa que al banyar-vos al mar us mireu als peus? Ahir la Clara m'ho va fer recordar mentre ens banyavem a la cala. L'aigua aquests dies està fantàstica, fins i tot aquí passat ja Cap de Creus. Una nitidesa i una temperatura realment ideals.
Immediatament després que la Clara em fes el comentari, em vaig mirar als peus i vaig recordar que tot un estil de música es va definir així "mirar-se als peus", o bé, "shoegazing".
El shoegazing fou un moviment dins del pop/rock alternatiu que va sorgir a l'Anglaterra de finals dels vuitanta. Exhaurits els rampells més patètics del goth rock, van sorgir bandes que van marcar a una jove generació, els Jesus and Mary Chain o My Bloody Valentine vam alentar tot un seguit de grups que creaven pantalles de so, amb guitarres distorsionades, i melodies precioses.
Per desgràcia, van ser un "hype", una moda passatgera alentada per les revistes New Musical Express i Melody Maker qui van crear el nom "shoegazing". El nom venia perquè aquestes bandes tocaven mirant al terra per no errar quin pedal usavan en distorsinioar les guitarres...i es calr també es va convertir en una actitud a l'escenari, amb bandes hieràtiques, envoltades per llum, fum i sobretot pantalles de guitarre distorsionades. Aquestes revistes setmanals van marcar durant els 80 i els 90 el que es cuinava en el pop-rock alternatiu...i es clar si et converteixes en carn de revista, l'èxtasi, l'èxit són ràpids però la caiguda també...quan els Nirvana i el grunge va sorgir amb força el 1990, els senyor Kurt Cobain es va convertir en el nou "hype" i ningú ja va recordar als "shoegazers". Al final els "shoegazers" s'ho van creure i ells mateixos es van fagocitar, creant la definició de "el moviment es fa autobombo" (The scene that celebrates itself).
Hi van haver nombrosos grups, alguns més reeixits que d'altres, però en general és un estil que m'ha encantat sempre i únic que resisteixo del període 89-95 que per mi va ser nefast amb tot aquest rotllo "heavy" del grunge..
Com a mostra un boto d'algunes peces fantàstique de grans bandes, per mi les millors van ser
1. Lush, quina meravella, tots vam plorar la mort de Chris Accland i el trecament de la banda el 1996.
Superblast!
Sweetnes and Light...amb explicació del nom de la banda per en Chris i la Miki rient-li la gràcia...insuperable actitud "shoegaze"
2. Slowdive, que grans, de les bandes més emocianals que us pogeu trobar! Van derivar cap als actuals Mojave 3, més calmats i més madurs.
Some Velvet Morning...
Souvlaki Space Station...flotant
Alison... un senzill perfecte?
3. Ride, uns que van sobreviure molt temps amb evolucions curioses. Sobretot l'època amb Creation Records
Going Blank Again...el meu primer contacte
Leave them all behind...shoegaze pur en directe al 1992, fantàstic!
4. The Fild Mice, els nens mimats de Sarah records.
Quicksilver...delicats i melancòlics com sempre
Sensitive...el tema més conegut?
i tants altres com Asobi Seksu -shoegaze del segle XXI-, Catherine Wheel, Chapterhouse, The Boo Radleys, Mazzy Star, The Ecstasy of Saint Theresa -aquí uns que van derivar cap l'ambient-, Seefel -uns dels més experimentals, eu sentit el seu àlbum Quique?-...aquí hi trovareu la llista completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada