S'acosta tempesta a la feina. Per sort sembla que no em mullaré pero per alguns els llamps els partiran i és una llàstima. La fotografia és una declaració en regla de tempesta, però no és mereix un mal auguri com aquest. És altre cop Colera, una tempesta d'Agost deu fer un parells d'ansy. Dies per fruir que finalment s'acosten...o sigui que si hi busquem una música millor anar endavant i no ofuscar-nos.
Però com no ho tinc clar avui posem una de freda i una de calenta...
La freda UV POP "Serious". Un clàssic del dark pop de finals dels vuitanta. La cançó es va fer prou famosa als circuits de la Valencia post punk, pre bacallanera. Aixó va comportar que aquest tema fos reeditat en maxi per Contraseña en la seva col.lecció Old Gold...però no m'enrrotllo. UV Pop no va deixer de ser un grup minoritari -no tenen ni entrada a la vikipedia-, poc prolific i que només va sortir furtivament de l'anonimat aquest clàssic de 1986. No tenia ni video, el que veieu és una composició d'imatges de la banda...
La calenta Joan Miquel Oliver, perfecte company de revetlles familiars però alternatives, els nens el poden ballar els grans els encanta i pels alternatius -dixit- ens meravella!
"La mujer que mordió un piano", quin títol mare meva. Encara recordo un dia al Canal 33 que posaven un paio tocant a les festes de la Mercè, ens va encantar i immediatament vam pillar-nos el seu LP Surfistes en Càmara Lenta. Una delícia de pop naïf. I qui és aquest obvi Mallorquí? doncs como no el compositor dels no més fantàstics Antònia Font. Quedeu-vos amb aquesta extranya dona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada