Uhh..n'hi m'atreveixo a traduir-ho. Aquest és el títol de la cançó que em va enganxar als Boards of Canada (aquí en castellà). La banda està formada per dos germans escocesos que sempre han estat interessats en la música. Fan electrònica de molta qualitat, només instrumental i sempre inquietant. Definitivament son ideals per escoltar amb tranquilitat i obtenir suggeriments onírics mirant fotografies...com aquesta platja de Colera que vaig fotografiar un capvespre del passat pont del 1 de Maig. Aneu a la seva web en el primer link que us he posat i ja veureu perquè parlo de fotografia...
Les influències de la banda passen per la psicodèlia dels seixanta, el hip-hop i el folk americà. Barrejant tot això amb una bona dosi de tecnologia i samplers els ha sortit bé, i són un dels meus grups de referència, genials per escoltar quan estàs de viatge (massa sovint) o treballant a casa, dolents pel cotxe on el soroll de fons no permet copsar tots els matissos.
El grup en sí ha estat sempre envoltat de misteri, bàsicament perquè no han estat mediatics en cap cas i no han fet massa concerts. No sé que passa pero els grups que només toquen música instrumental, sempre son més mítics i de culte que qualsevol altre...Us deixo amb aquest Chromakey Dreamcoat, extreta del seu disc The Campfire Headcase publicat el 2005 -i el darrer disc complert dels BOC fins avui dia-. Disfrutareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada