10.3.11

Quins dies nois i noies. El gener ha passat volant, el febrer s'ha embalat i ja en tenim quaranta...mare meva...40 anys, quaranta tacos...

Anem a pels tòpics doncs, soc exactament igual que quan tenia 20 anys. És una passada, segur que us passa/ha passat/us passarà a tots però les sensacions són personals obviament. Fa vint anys m'emocionava amb els bàsics com The Chameleons o The Cure i m'alliberava anant en moto (massa depressa). Ara estic escrivint aixó, més centrat, un xic estressat per la feina però estic escoltant els Chameleons i pensant on anirem amb els amics de tota la vida amb la moto el proper diumenge.

Certament la vida s'ha fet més complexe amb les extensions familiars i les arrels i branques noves que et creixen en forma de dona, fills i nous familiars. Som com arbres, tenim cicles vitals però som els mateixos que un dia vam brotar amb molta força. Els fruits que donem es reflexen en aquesta extensió familiar i en les fites vitals que anem aconseguint.

Emocions complexes, em sento millor que mai, de fet la meva mare sempre diu que hem de viure el present i jo no hi estic menys d'acord...ara, al mig del dia, al mig de trucades, emails i reunions...una pausa, un moment musical, una expressió escrtita i les endorfines flueixen de nou.

Com il.lustrem musicalment aquest moment tan important, complexe, complexe, podem anar als bàsics, potser és el millor, no cerquem coses extranyes. Busquem el que emocionava el 1988, el 1992, el 2000 i el 2011...

Una de moltes emocions clàssiques...mare meva el que hem plorat amb aquesta cançó...

2 comentaris:

Estanis Solsona ha dit...

M'ha agradat molt aquest text. Jo n'acabo de fer 27, el mes passat; evidentment és un altre moment: el que a mi em passa a vegades és que passen els anys i encara no sé quin és el meu lloc, la inquietud és inmensa.

Per molts anys

Blancinegre ha dit...

Gracies Estanis