Us heu comprat mai algun disc només llegint el nom del grup i el disseny de la portada? si heu contestat que sí teniu el virus del col.leccionista musicòleg. El virus ja fa temps que el tinc i com us podeu imaginar ja tinc uns bons anticossos que ja em prevenen de la temptació...però certament la fascinació pels noms de les bandes i la seva estètica sempre m'ha acompanyat.
Ja hem parlat aquí de com 4AD em va influir i la obssesió delirant pels seus discs, en tinc una bona colla comprats purament per la portada i perquè eren d'ells...tot aquest rotllo em ve perque acabo de veure en un bloc amíc que els fenomenals Fields of the Nephilim toquen a la tardor a BCN. Ja vaig perdre la pista d'aquesta banda de rock gòtic místic liderat per Carl McCoy fa anys, quan van reapareixer a finals dels noranta amb un so massa doom pele meu gust...no tinc ni idea del que fan ara pero si recuperen la seva època entre 1985-1990 potser un concert memorable. Encara avui en dia em sona fabulós un nom de grup com aquest, amb aquesta pàtina de misticísme bíblic, entre cristia i jueu, de fet si voleu saber què/qui eren els Nephilim aneu aquí.
I com perla musical, dues cosetes, com no els mítics Fields amb segurament el seu tema més conegut...Moonchild
i per tancar el dia parlant de coses que només per ser 4AD ja em van prendre....Le Mystere Des Voix Bulgares...el nostre amic Peter Murphy (ei, ho dic amb raó, que el tinc al facebook!) va posar a Ivo Watts una cinta d'aquest grup tradicional bulgar i es va fascinar per aquestes veus crues...tant que va reeditar dos volums d'aquests grups tradicional a 4AD (certament molt pedant...per Peter Murphy, per Ivo i per la meva part). A disfrutar
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
Behold the lost TIME.com Technologizer columns
-
Okay, maybe “lost” is overstating things. Still, I tend to forget about
most of the stuff I write the moment I’m done with it. So I certainly don’t
have vi...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada