Us heu comprat mai algun disc només llegint el nom del grup i el disseny de la portada? si heu contestat que sí teniu el virus del col.leccionista musicòleg. El virus ja fa temps que el tinc i com us podeu imaginar ja tinc uns bons anticossos que ja em prevenen de la temptació...però certament la fascinació pels noms de les bandes i la seva estètica sempre m'ha acompanyat.
Ja hem parlat aquí de com 4AD em va influir i la obssesió delirant pels seus discs, en tinc una bona colla comprats purament per la portada i perquè eren d'ells...tot aquest rotllo em ve perque acabo de veure en un bloc amíc que els fenomenals Fields of the Nephilim toquen a la tardor a BCN. Ja vaig perdre la pista d'aquesta banda de rock gòtic místic liderat per Carl McCoy fa anys, quan van reapareixer a finals dels noranta amb un so massa doom pele meu gust...no tinc ni idea del que fan ara pero si recuperen la seva època entre 1985-1990 potser un concert memorable. Encara avui en dia em sona fabulós un nom de grup com aquest, amb aquesta pàtina de misticísme bíblic, entre cristia i jueu, de fet si voleu saber què/qui eren els Nephilim aneu aquí.
I com perla musical, dues cosetes, com no els mítics Fields amb segurament el seu tema més conegut...Moonchild
i per tancar el dia parlant de coses que només per ser 4AD ja em van prendre....Le Mystere Des Voix Bulgares...el nostre amic Peter Murphy (ei, ho dic amb raó, que el tinc al facebook!) va posar a Ivo Watts una cinta d'aquest grup tradicional bulgar i es va fascinar per aquestes veus crues...tant que va reeditar dos volums d'aquests grups tradicional a 4AD (certament molt pedant...per Peter Murphy, per Ivo i per la meva part). A disfrutar
Bé darrerament anem de recuperacions. Ahir a l'avió tornant d'Amsterdam..-us ho podeu creure, el dilluns a les 6am anava a Holanda per veure un pais enfonsat per la debacle de la seva selecció. Tot i aixó ja sabeu que ahir van aplegar més d'un milió de persones (ep en un pais de 16 milions!) per rebre als seus herois. Nois aixó del fútbol que ho entengui qui vulgui-
...perdò, com anava dient, tornant a l'avió i com ja estava fart de mirar els números per l'anàlisi que havia de presentar avui a les 6am a la meva jefa de Carlsbad, vaig fullejar la revista que posen a la butxaca del seient del davant. Interessant que Vueling posi dins aquesta butxaca la seva revista (Ling, prou bona) però també revistes de quiosc com ara Esquire, Psicologies o Interiores. Ahir tenira Psicologies, una revista molt femenina certament però parlava de com la gent ha perdut la seva memòria d'infantesa. El cert és que jo tinc moltes llacunes sobre els meus anys "d'EGB". La meva dona es recorda perfectament del que feia a 5è i jo amb prou feines recordo als profes...sembla que tinc un trauma d'infantesa segons la revista (sic).
I tot aixó mentre al l'Ipod sonava el darrer disc que he aconseguit. Son les gravacions completes de The Bonaparte's, una banda francesa que va editar un min-LP i un LP a la meitat dels vuitanta. És una banda prou obscura de rock gòtic, més amb estil britànnic i fora dels cercles més cold-wave o touching pop que es duien a França llavors. De fet no eren novells, els seus membres van ser membres d'una altre banda reconeguda en els mateixos cercles Baroque Bordello. El tema és que els conec des de fa molt temps per què el seu segon LP "...to the isle of dogs" fou produït per l'mfame Lol Tolhurst dels The Cure...i ja sabeu que tot el que tocaven era del meu interés.
Així fou com de manera increible cap a finals dels vuitanta a Discos Coll m'el van trovar després de demanar-lo, de fet em vaig cansar d'esperar pero un dia sense ni preguntar-ho el vaig trobar al calaix de les ofertes...Fa uns anys la discogràfica Studio Garage, especialitzada en reedicions de grups dels vuitanta a França, va reeditar en un sol disc aquests dos discs sota el nom genèric de Garage Sessionss#2, recolling els seu mini-LP "Shiny Battles" de 1986 i el seu "...to the isle of dogs" de 1987.
Fa ja força anys que em vaig passar un parell de temes del LP al PC en mp3 fent malabarismes amb els cables, eren "Mr. Webster" i "60454 stars", dues joies de rock gòtic psicodèlic, pero avui us cauran dues peces del seu primer "Shiny battles"..., les dues amb que encetaven la seva carrera.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
An Ode To Side Project Time
-
A once-revered perk of some tech workplaces, the status of ‘side project
time’ seems to have slipped in recent years. Frederick O’Brien believes it
deserve...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...