Després de la tranquilitat estival, tornem a la rutines de tardor, que flueixen cap l'hivern. Aixó de fluir és un dir, perquè aquest dimarts passat a Estocolm feia un fred que pelava...després a Amsterdam també feia fred...i ahir a Frankfurt també en feia. Vaig deixar Barcelona a 25ºC i la trovo a 15ºC.
La fred, tal com es diu a Girona, és un estimulant de la creació musical. La música freda ha estat un estímul gran per mi. Ja ho sabeu, portem ja un bon temps parlant de música, sabeu quin és l'estil que encaixa amb blancinegre. Tot i aixó no sempre la música trista ha de ser freda, els amics de la Coldwave francesa ho eren, però d'altres com els Galaxie 500 i els seus succesors Damon and Naomi no tant.
Amb Damon and Naomi em volia quedar. Després de la desfeta dels mítics Galaxie 500 el 1991, dos dels components Damon Krukowski i Naomi Yang van proposarse condensar la seva part més melodica en una nova banda, creant simplement una grup amb els seus dos noms.
El primer LP fou aquest deliciós "More Sad Hits" editat el 1992. Aquest disc conté una col.lecció de peces precioses, tristes i delicades que son realment perfectes pels tems hivernals. Sense fredor fosca, per escoltar davant la llar de foc amb un bon llibre, un bon vi i bona companyia.
Laika, del seu primer treball "More Sad Hits", wow, quin títol no? val la pena la portada tipus "Verge Maria"!
No vull fer un repàs exhaustiu a la seva carrera, només mostrar algunes de les perles musicals que ens han reservat durant aquests 17 anys de carrera. El millor que podeu fer es anar a iTunes o a la vostra botiga preferida i buscar una sel.lecció...aquí una mostra d'algunes delicies dels Damon and Naomi.
La seva versió del clàssic de Tim Buckley, "Song to the Siren", que feu famós This Mortal Coil amb la veu de Liz Fraser
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada