Aquest cop han estat 6 dies seguits de viatge de feina...sensacions molt rares m'envolten. Per una banda m'agrada la feina, viatjar, trobar-me amb companys de tants països. Ahir a l'autobús que ens duia a la terminal de Frankfurt (venint de Viena amb un avió de les linies aèries Eslovaques) un passatger em va preguntar: "treballes a l'empresa XXX (tinc una motxila amb el logo...)?", en respondre afirmativament ell em va dir que hi havia treballat durant 10 anys fins fa poc. Aprofondint en els escassos 9 minuts que va durar el viatge vaig aprendre sobre la tecnología que han desenvolupat (voleu saber de què va mireu aqui)i de la qual es responsable comercial per Europa des de Minneapolis. Total que és un gran d'un dels membres del meu equip de treball. Abans, a l'aeroport de Viena vaig compartir una cervesa amb un professor d'Hamburt i vam parlar llargament de com està l'anàlisis genètica pre-implantacional a nivell tècnic i comercial, sobretot comparant Espanya i Alemanya.
Doncs bé, aixó que és motivador, interessant, excitant, xoca frontalment amb les ganes de estar a casa amb la Blanca i els nens. Sabeu? creixen tant ràpid que després de 6 dies fora els trobaré diferents! Avui he rigut amb el "Copa, Lliga, Champions" de la Clara. I és demà...i ho veuré a un hotel als afores de Frankfurt. Scheise! com diuen aquí.
Per sort sempre ens quedarà la música, avui vull compartir el meu darrer descobriment. Rarament es tracta de bandes noves, i avui no serem excepció. El més crític és que fins fa 4 dies no havia escoltat mai una banda que es va crear el 1983 i va morir pels volts de 1989 (no ho tinc clar). Un nom fabulós The Arms of Someone New.
Sons nus, que no càustics, after punk americà. Amèrica ha estat sempre la meva gran desconeguda. Ho reconec, tinc tendència britànica en els gustos musicals.
El més al.lucinant però ha estat descobrir que sí els coneixia a través de la seva familia musical...estan emparentats amb Area, The Moon Seven Times i sobretot amb els grandiosos, grandiosos Lanterna. No hi ha banda instrumental millor al món!
Aquí un tema que ara ressona al meu iPod continuament, The Arms of Someone New, Hollywood, 1988
Per desgràcia no hi ha a Goear per penjar-vos dels altres avui, no sóc a casa. Però esteu al cas que aviat us penjo exemples
2 comentaris:
Una banda de culte, molt bons, jo els vaig perdre les passes fa molts i molts anys, avui els he retrobat un altre cop, de fet, jo com tú, molt més anglòfil que no americà en música, i en la majoria de les coses.
Gràcies pel record
Yo sé algo más de Inoxidables.
Era un grupo de estudiantes de la Uni de Salamanca, donde se conocieron. Sonaron bastante en el programa Disco Grande de Radio 3. Eran contemporáneos de los planetas, quizá de origen un poco anterior. Sacaron dos discos: La única Alternativa, recopilatoriio RCA/Virus y luego un CD/LP "Azul". Sus maquetas sonaban mejor que sus discos. Yo lesvi en Siroco y en Maravillas. Tenían buen directo. Quizá demasiado pulcro para aquella época tan noise y guitarrera, por eso a lo mejor no encajaron.
Han desaparecido sin dejar rastro, de manera muy extraña. Sólo con el paso de los años he visto alguna escasa referencia. Aquí hay algo más http://www.myspace.com/inoxidablesss
y en el Emule pude bajarme algunas canciones.
En sus conciertos oí más temas de lo que luego se editó. La rueda de la fortuna es caprichosa.
Publica un comentari a l'entrada