Avui he descobert un lloc web molt interessant. Es tracta d'un lloc on es poden trobar imatges de la vella Unió Soviètica, en color!
S'hi poden trobar des de fotografies de projectes secrets, fins a fotos dels soldats a a la II Guerra Mundial. La web és molt més extensa i té fotografies de gairebé tot el que volgeu de la ex-Unió Soviètica, antigues i actuals. Moltes curiositats com ara cotxes que mai vam veure, revistes pseudo-científiques, ferralla de guerra, i també moltes fotos antigues allí. El web es diu English-Russia, i l'enllaça us porta directa a les fotos de la II Guerra Mundial.
Tot i no ser una canalla, som prou joves els de la meva generació per no haver conegut cap guerra directament i sobretot per recordar les dues grans guerres en blanc i negre.
He de reconèixer que l'horror d'aquestes guerra va ser tan gran que difícilment és comprensible el que van viure les persones aquells dies. Per suposat, i per desgràcia, aixó es transportable a qualsevol guerra actual...però, de manera crua, les dues grans guerres generen una fascinació increible.
I han estat font d'inspiració de moltes bandes, la primera gran guerra mundial va inspirar per exemple als B-Movie per fer el seu Remembrance Day i més tard els francesos Collection d'Arnell Andréa van publicar un disc sencer per homenatjar als soldats morts en la guerra -Villers-aux-Vents (Fevrier 1916)-.
Collection d'Arnell Andrea son una banda francesa prou peculiar, decididament obscurs, em van captivar amb una peça que em recordava els Dead Can Dance més foscos. La canço era "Anton's Mind is Getting Blind", inclosa en el recopilatori de Lively Art anomenat "13". Cre que ja he parlat de Lively Art, va ser una discogràfica francesa "arty", d'estil 4AD, que va editar molts discs fantàstics. Entre ells Little Nemo, Meri Goes Round, Sky Cries Mary, Asylum Party i molt de l'escena cold-wave francesa, que a finals dels vuitanta va ser famosa per crear un nou estil -molt francès tot ell- anomenat Touching Pop (TP). Fins i tot van fer una superbanda amb els millors groups de Touching Pop que es van dir Teeppe...editant un maxi amb un tipi indi a la portada (sic). Però sonaven bé..
També interessant és que la primera referència de Lively Art fou un recopilatori de And Also the Trees que es va titolar "Et ausi les arbres", era 1987. Genials tu!
Recuperant una mica els Collection D'Arnell Andrea . Son una banda de Orléans. Jean-Christophe d'Arnell composa una música melancòlica, que combina a la perfecció instruments de corda com violoncels, violas, combianant-les sabiament amb teclates i sobretot amb la veu fenomenal de Chloé Saint-Liphard. El seu estil seria neo-clàssic, englobat dins del moviment darkwave. De fet primer van ser de la Cold-wave francesa però ja sabeu que tot es globalitza...Tenen una web molt ben feta i on podreu trobar tota la info. El millor es que des 1988 no han parat i aixó es bó!
La meravella amb la que els vaig descobrir, Anton's Mind is Getting Blind, de 1990.
Aux Glycines Défuntes, una altre delicada peça d'aires clàssics acompanyats per la genial veu de Chloé Saint-Liphard i els instruments clàssics de Jean-Christophe d'Arnell. Extret del seu Un Automne À Loroy, el seu primer disc del 1989.
Una altre peça de caire neoclàssic, Une Attente Fragile, del disc Les Marronieres del 1992
Per sort la discografia de Collection ha estat reeditada amb molt gust per Prikoscovenie i es pot trobar en botigues especialitzades o bé directament a la seva web.
Bon dia, encara no he anat a la web de les fotografíes, peró m'ha encantat tot lo relacionat smb la música, de fet, com sempre, com sempre. Directament relacionat entre guerra i música a França hi ha una banda ". Les joysux de la princese " amb un parell d'álbums dedicats a les guerres aue van patir a França " aux petits enfants de France" i " Croix du bois" . Una altra banda de Frsnça son Derniere Volontè, amb fortes alusions a la guerra i la resistència. Apa molt bon dia, una abraçada.
Hola, no conec els Joyeux de la Princese, els busco. Els Derniere m'encanten, Aus Travers Des Lauriers és una pasada, ara mateix l'he posat per recordar-los...treballo molt a casa i l'ipod sempre està apunt!. Entre EMB, ritual i neoclàssic. Tot i que l'imageria que tenen (tipus Death in June) els fa propensos a ser titllats de feixistes...però sincerament no entenc els textes de les cançons prou bé per pillar-ho... Records i bon dia també
Volia escriure el mateix que has escrit, molts dels grups neoclàssics o gótics tenen el rerafons feixista que has dit, cosa que em crispa els nervis, vaig anar a un concert de Death in June a Paris, i vaig quedar estorat, estava entre l'enemic i alhora enamorat de Douglas Pierce alhora i de la seva música. Derniere volonté te algun toc de Front Nacional , almenys de la gent que els segugix. Ara també va passar el mateix a Jesus and Mary chain a finals dels vuitanta principis dels noranta, que la gent del National Front es feia forta als seus concerts, vaja molta política, passem a la música i a la gastronomia. Salut company.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
3 comentaris:
Bon dia, encara no he anat a la web de les fotografíes, peró m'ha encantat tot lo relacionat smb la música, de fet, com sempre, com sempre. Directament relacionat entre guerra i música a França hi ha una banda ". Les joysux de la princese " amb un parell d'álbums dedicats a les guerres aue van patir a França " aux petits enfants de France" i " Croix du bois" . Una altra banda de Frsnça son Derniere Volontè, amb fortes alusions a la guerra i la resistència.
Apa molt bon dia, una abraçada.
Hola, no conec els Joyeux de la Princese, els busco. Els Derniere m'encanten, Aus Travers Des Lauriers és una pasada, ara mateix l'he posat per recordar-los...treballo molt a casa i l'ipod sempre està apunt!. Entre EMB, ritual i neoclàssic. Tot i que l'imageria que tenen (tipus Death in June) els fa propensos a ser titllats de feixistes...però sincerament no entenc els textes de les cançons prou bé per pillar-ho...
Records i bon dia també
Volia escriure el mateix que has escrit, molts dels grups neoclàssics o gótics tenen el rerafons feixista que has dit, cosa que em crispa els nervis, vaig anar a un concert de Death in June a Paris, i vaig quedar estorat, estava entre l'enemic i alhora enamorat de Douglas Pierce alhora i de la seva música. Derniere volonté te algun toc de Front Nacional , almenys de la gent que els segugix. Ara també va passar el mateix a Jesus and Mary chain a finals dels vuitanta principis dels noranta, que la gent del National Front es feia forta als seus concerts, vaja molta política, passem a la música i a la gastronomia. Salut company.
Publica un comentari a l'entrada