Doncs ja fa uns dies ara i fins avui no havia escrit res de l'Àlex. És breu, 10 dies quan escric aixó! és collonut, é clar es el meu fill! i ha arribat ple de salut i ganes de viure. Impressionant realment com naixem; ha de ser un trauma terrible sortir del si de la mare, un univers propi i tranquil, per arribar al món...fred, extrany. Segur que algun dia els records d'aquell moment es podran excavar de les nostrs ments. Us ho imagineu? fer arqueologia dels records...seria terrible...bé, suposo que ja és tard i per aixó estic desvariejant una mica massa.
Què li podem dedicar a l'Àlex per donar-li la benvinguda:
a) Solució fàcil: la canço de bressol dels The Cure "Lullaby", és la nostra banda preferida i a més ja els ha escoltat en directe al concert de Barcelona al març quan vam anar-hi amb la Blanca...
b) Solució de risc moderat (je, je):
el "Little Black Angel" dels Death in June. Aquesta banda de dark-folk és una de les meves preferides. M'agrada tan el seu component musical com el component misteriós que tenen. Juntament amb altres com els Current 93 són els puntals d'aquest estil que barreja poesia, apocalipsi i música...No sé com s'ho fan però tenen una immensa discografia amb discos molt avantguardistes i difícils, i altres molt més accesibles i sensibles...per aixó es queda en solució de risc. Aquest tema sol agrdar...a mi personalment m'encanta. (NOTA...crec que em repeteixo pero m´ès igual...)
c) Solució arriscada: mmm, difícil perque vull que el risc sigui vostre o sigui que vull quelcom que a mi m'agradi en moments especials, però els controls de qualitat fraternals diguine "aixó és horribel, treu aixó...". Perquè no ens quedem amb els clàssics gòtics? Va doncs res millor que el "Baby turns blue" dels Virgin Prunes. Aquesta va ser una de les bandes experimentals que van sortir clarament després de l'eclosió punk. Coetanis de Bauhaus, de Theatre of Hate, els Virgin Prunes eren més un col.lectiu artístic que es va formar amb la colla de col.legues que tenien Paul Hewson a Lypton Village, UK. Que qui és Paul Hewson? Gavin Friday y Guggi -els membres dels Prunes- el van batejar com a "Bono"...famós ara pels seus esforços com mediador de les causes injustes i també, crec?, té un banda de música que es diu U2...
Interessant que els col.legues de juventut anessin per camins tan dispars però aixó es la grandesa de la música. Aquest tema "Baby turns blue" potser va ser el seu més famós, extret del seu ja absolut clàssic i rotund "If I die, I die", no hi ha veritat més absoluta.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La vuelta al mundo en un tonel (1909)
-
Hay quien lo llamaba barrica1, pero prefiero el término tonel. Poco importa
el detalle, el caso es que dos tipos de lo más osado decidieron dar la
vuelta a...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada