21.7.08

Res millor que l'inesperat




Tothom sap ara que la dona del president francès és cantant. També tothom sap que qualsevol "mindundi" que surti als infames programes del cor pot gravar qualsevol misèria, encara que no sortirà ni a les ràdio-fórmules.

Per aixó quan vaig llegir que la Scarlett Johansson havia gravat un disc de versions, a primer copu d'ull no vaig sortir corrents a comprar-lo. Però com encara em compro el Rockdelux (en paper!!) vaig saber que les peces eren de Tom Waits i que en Bowie cantava amb ella...llavors la cosa ja pintava diferent. Després vaig recordar que una de les meves pelis favorites es "Lost in Translation" (quina banda sonora nois)...que es tancava amb el "Just Like Honey" dels The Jesus and Mary Chain i on el paper el compartia el genial i una joveneta sexy, la Scarlett. Per cert sabeu qui ha cantat en directe aquesta peça amb els Jesus...doncs si aquesta noieat.

Vaig provar-lo i, collons! (perdò) una joia. Aquest sex-symbol d'aspecte fràgil i misteriós té una veu personal que li ha donat una vida fantàstica al seu primer LP, Anywhere I lay My Head. El disc es d'una bellesa fosca i torbadora, records musicals i sonors de Lisa Germano, de Liz Frazer (la Blanca diu que ja li agradaria, que no!) i posiblement el més semblant a la fantástica Kendra Smith que mai he escoltat.

Una recomanació molt seriosa, un molt bon disc per comprar i per mi ja està a la llista del 10 millors del 2008 (que van iniciar com no els Porthishead amb Third...però d'aixó ja hem parlat). Us deixo amb la nova diva crooner..."Falling Down", Scarlett cantant Tom Waits amb l'ajuda d'en Bowie...un tema, un disc per escoltar al capvespre, tranquil i com dirien a les pelis de "pistoleros", "con un trago en la mano". A disfrutar.

2 comentaris:

eva ha dit...

Ohayo gozaimas Xevi, m'imagino que ja no deus estar assegut a la cadira de la foto tot escoltant Kyoto song, sinó més aviat de bòlit d'un costat a l'altre amb biberons i bolquers. Enhorabona per l'arribada de l'Àlex i desitjo que tots quatre disfruteu plenament de l'estiu que acaba de començar... Colera, el mar, el capvespre, un disc sonant... i potser algun plor de l'Àlex... jo crec que no hi ha marc millor per viure les vacances en familia... Espero amb candeletes alguna foto de l'Àlex... Jo et prometo que et passaré alguna de la ciutat de Kioto, per a mi una de les ciutats més màgiques que he conegut... Petons a tota la familia.

FADEOUT ha dit...

He disfrutat molt amb la teva pàgina, petites pinzellades estètiques i sonores. Sento escriure't per primera vegada i per discrepar, però recomanaria abans altres joies, més íntimes, més trencadores, menys comercials (es va anunciar al telenotícies que l'Scarlett bla, bla, ble, ble...al darrera hi ha una campanya per llençar a la noia per sobre de l'estratosfera però, com sempre, al darrera, un parell de genis, el Bowie i el Waits. És clar, què esperaves, un disc pèssim? No, però ella, a banda de ser una peggy camuflada, res de res.) Haig de dir,però, que no estic en contra d'allò comercial, però sí d'una cara bonica que es promociona perquè sí, ja que, què aporta la Scarlett que no hagin aportat els seus avaladors? que pot transmetre la Scarlett que no ho pugui fer el Tom Waits o el Bowie? Producte i més producte. Res més.

I enlloc de criticar voldria recomanar una cantant que espero que, si no has sentit, sigui millor que l'inesperat: My brightness diamond. Això sí que és una joia.

Felicitats per les teves fotos del flickr, molt preciosistes. I gràcies per mencionar-me, tot un luxe.

Tornaré!

Fadeout

Per cert, si tens temps, passeja't per oriolhernando.com un amic que fa fotos i en té alguna d'ombres que m'ha recordat les teves. Bones vacances!