Ai quin títol! copiat d'aquí, un dels pocs apunts que delaten a què em dedico professionalment. La setmana passada va ser una mica caòtica. Per suposat estava a Anglaterra quan el màgic volcà islandés es va despertar del seu son. Per suposat tenia un avió que es va cancel.lar. El que va venir després fou tot un caos però el cert és que vaig dormir a caseta el divendres...Fou curiós que en una reunió amb gent de tota Europa, els italians es passesin tot dijous al matí decidint que fer per acabar penjats a Londres tot el fi de setmana, els alemanys confirmant que confiaven que Lufthansa els ho arreglarien in van acabar arribant a Rotterdam en vaixell dissabte el matí...mentre que una companya de Madrid i jo vam anar prou bé. També fou el cas dels suïssos, però qui no ho espera d'ells! Pels francesos fou fàcil i per desgràcia pels companys d'Europa de l'est encara hi son...
El viatge va ser en tren i cotxe, com tot va encaixar amb pinces, no vaig tenir massa temps d'escoltar res de música i en el cotxe de llogue que vam emprar per venir des de Paris no vam poder enxufar l'ipod o sigui que el que us poso aquí es un recordatori del "que podria haver escoltat".
Per cert, la foto és feta a les 6:30 AM des de l'hotel un cop tornat de l'aeroport!!
Un parell de grups que crec no han sortit encara mai...uns dels vuitanta, uns dels noranta i uns dels dosmil...
The Radio Dept, uns suecs que van sorgir del fred a la segona meitat dels noranta però que van començar a publicar al 2002. El seu só és clarament influit pels grups i l'estil shoegaze -parlat llargament a aquest bloc-, mesclant melodies i veus oníriques amb capes de guitarres i electrònica elegant.
Una de les bandes que més ha crescut amb mí, perfectes per escoltar quan voles i deixar-te endur per les capes i capes de so. Fantàstics!
The Radio Dept- The worse taste in music (títol genial "el pitjor gust musical")
Deine Lakaien tenen un altre estil. Són certament del moviment darkwave alemany que tantes bandes ens ha donat. Van sorgir a la segona meitat dels noranta però durant els seus 20 anys de carrera fou a la meitat dels noranta que van fer-se més famosos amb les seves peces de darkwave elegant. Tenen una discografia desigual, amb discs massa tòpics i obscurs al principi però amb una trilogia fantàstica entre 1996 i 2002.
Aquí del seu disc White Lies de 2002, tot un clássic
Deine Lakaien- Wunderbar (Preciós)
I per acabar Balaam and the Angel, una banda que va començar dins el moviment gothic rock anglés de la segona fornada, a principis dels vuitanta. Aquest grup em va intrigar molt temps, per una banda vaig comprar ja fa anys un disc seu de finals dels vuitanta que era horrorós! un estil rocker macarra, imitació barata de The Cult (de fet molta de la seva imatge de l'èpoc era clavada) però certament sense cap mena de gràcia.
Per sort un dia em vaig creuar amb un seu EP Day and Night de 1985 i, voilà, allà teniem el que m'esperava. Un grup de só obscur clàssic, amb totss els compenents que calien per agradar-me. No van ser mai massa coneguts, ni de fet es mereixine massa reconeixement pero aquest tema que us posso és segur un dels top 50 del gothic rock clàssic en la meva sel.lecció personal. A fruir.
Balaam and the Angel- Isabella's Eyes (Els ulls de l'Isabel)
