Marrons a tort i a dret!

Doncs sí, som dilluns i plouen els marrons a tort i a dret. Merda en definitiva.

Curt i ras, aprofitant aquesta tifa d'una vaca de l'Albera a l'Empordà us poso un tema que em permet exterioritzar certa ira per uns marrons que no cal detallar. Una tifa amb mosques de verd metàl.lic...un ecosistema enorme en si mateix, el paradigma del reciclatge!

I què millor que "Smells like..." dels pallassos afterpunk per excel.lència: Alien Sex Fiend. Dissonants i horrorosos per uns, genis de culte per d'altres...en general música experimental difícil de digerir, però amb peces que formen part de la meva llibreria clàssica com "Now I'm feeling Zombified", "I walked the line" o aquesta que us porto avui i que fa tanta pudor. Per cert fou editat com a 7"/12" el 1986 amb una tifa a la portada força més cutre que la que us he portat avui...

is

Des de la vora del mar, verd i profund

Mira per on avui he aconseguit una copia del concert dels The Cure on vam anar amb la Blanca ara fa unes setmanes. Avantatges de la modernitat! Certament la qualitat és com tots els bootleg, millorable. Si us interessa aquí el podeu aconseguir.

Personalment mai he estat un col.leccionista de concerts, però m'agrada tenir aquells on he estat; per exemple els The Cure a Barcelona al 1996 o a Santiago de Compostela al 2004. No es us podeu imaginar (o sí) la quantitat de concerts que la gent pot acumul.lar, en el cas del The Cure poden ser molts centenars....(si voleu la llista exhaustiva aquí)

Aquest matí mentre treballava he escoltat bona part del llarg concert, i he recordat la segona emocionada de la nit que va ser amb un dels temes que més fort m'han enganxat de la banda. "From the edge of the deep green sea", llarga cançó(gairebé 8 mins) d'estrofa compulsiva i emocionant, com moltes cançons cantant al desamor "too many tears, too many times, too many years I've cried for you". Va aparèixer al disc Wish de 1992, un disc una mica irregular que suposava la seva tornada després de probablement arribar a la seva cúspide amb Disintegration el 1990. S'hi van trobar hits comercials que encara duren (Friday I'm in Love) i també peces que recordaven Disintegration com aquesta que us porto avui o Open o Tape o End...

La fotografia s'hi adiu molt bé, es una composició feta amb la tècnica HDR a la platja de Colera un capvespre de la passada Setmana Santa -la foto de l'arbre de capçalera també es HDR-.

El darrer CD que m'he comprat

Ja fa molt temps que vaig reconèixer que la música que més vegades poso al iPOD quan estic volant (si em coneixeu ja sabeu perquè, els altres només dir-vos que son més de 70 avions per any...) es la meva selecció de música gótica.

I una de les peces més preuades era el "Last Years Wife" de Zero le Creche. Una gent que només van editar 2 senzills a meitat dels vuitanta. Aquesta peça es fenomenal, recull el so característic del postpunk en l'etapa d'evolució del més foscos i experimentals (Bauhaus, Sex Gang Childrne, Southern Death Cult) cap als més asequibles que van posar de "moda" el so gòtic entre 1984-1987.

Perquè es el darrer CD que m'he comprat, doncs perque Cherry Red (els meus amics...llegiu entrada anterior) han just editat el primer CD amb tot el que van grabar aquests amics. Una bona troballa.

No hi ha ni cap video ni grabació seva, pero com sabeu hi ha gent que a You Tube penja cançons amb els seus collage...total que bàsicament és per escoltar.

Zero le Creche, Last Years Wife, 1984

Societat de Dansa...o com alguns no son agraïts (ho he de treure...)

Vet aquí que un dia em va interessar una banda bastant desconeguda dels primers vuitanta. La primera referència va venir com no de Mick Mercer i el seu mític Gothic Rock vol1 editat el 1992. El tema era "We are so happy" i ells eren The Danse Society. Vaig intentar buscar alguna cosa en CD i semblava que no hi havia res...per tant va començar la caça i captura de la seva discografia vinílica. I la tinc tota, si més no la oficial, res de directes.

Van ser força anys per aconseguir-ho tot, culminant amb la creació de la primera discografia extensa i il.lustrada de The Danse Society la meva web de finals dels 90...vaig estar en contacte amb diversa gent que em va enviar material (recordo un paio de Japó que em va enviar unes fotocopies de un fanzine japonés del 1984 amb una entrevista dels Danse!) i fins i tot el guitarrista de la banda Lyndon Scarf em va escriure un parell de emails per completar la seva biografia.

I anys més tard la discogràfica Cherry Red es va posar en contacte amb mi demanant-me si tenia contacte amb la banda, cosa que no pasava. Total que els amics de Cherry Red van començar a reeditar en CD per primer cop el material de The Danse Society en la seva col.lecció Gothic. L'any passat van llençar el tercer i darrer CD. Tot molt bé si no fos perquè en la discografia que inclouen -i part de la biografia- està textualment fusellada de la meva web. Ho puc reconèixer fàcilment en molts llocs pero per evitar se exhaustiu podeu comparar una captura de la meva web (escrita el 1998) i la de Cherry Red (del 2003)...és només un exemple...potser un dia escanejo la discografia dels CDs i ho comparo amb la meva (fins i tot hi ha exclamacions meves...)

Piqueu sobre la imatge per veure bé la comparativa..

Bé, conclusió: és de ben nascuts ser agraïts.

Conclusió II: M'han agradat molt els The Danse Society, potser una mica obsesivament, a la meva dona no li agraden, diu que son un pal. Potser ho son pero tenen peces fantàstiques de pur gothic-pop vuitanter.

Com que la gran majoria de cançons les podeu comprar en els tres CD editats pels amics de Cherry Red, us deixo un tema inèdit, que va aparèixer el Novembre de 1982 en un flexi que regalava la revista holandesa Vinyl (nº 19). Es tracta de una versió demo de "My Heart (missed another beat)" que var sortir en format editat en el seu mini LP Seduction de 1982.

Una de les meves preferides, aquí en versió més crua pero també més intensa que l'original. A disfrutar (i diculpeu per la rabieta)

Descarrega

Tot arriba...o com ser feliç amb petites coses!

Doncs si tot arriba, petites coses que em fan somriure:

-Primera carrera de MotoGP a Qatar el proper diumenge

-Concert de The Cure a Barcelona el dilluns...3 hores tocant esperem..

Avui obrim

Si, avuim hem obert el blog, com tot diari es sobretot personal.

Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1999 la música que ens agradava. Primer erem en Marru, l'Àlex i jo, cadescun amb els seus gustos musicals, finalment els darrers anys era jo tot sol. Tot i que clarament hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tot el que volgueu classificar...i el títol s'hi esqueia prou, originalment aquest reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre.

Quan per motius diversos el programa es va acabar, el meu següent projecte va ser una web de música que fa molts anys no s'ha actualitzat http://personal.iddeo.es/blancinegre/index.html