Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sòller. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sòller. Mostrar tots els missatges

16.4.08

Vies de Tren



Vies de tren, una imatge sempre suggerent i icònica. Això immediatamente m'ha recordat els The Railway Children, uns bons nois que a finals dels vuitanta feien un pop de guitarres immaculades. Massa purs per ser alternatius, massa indies per arrivar al "top" de les llistes d'èxit. Si us agraden els The Smiths, els primers REM o els Chameleons més melòdics segur us enganxen.

Aquest tema "In the Meantime" fou el primer senzill del seu segon LP, Recurrence, editat el 1988. Segurament era aquell mateix any que els vaig escoltar per primer cop, la canço que recordo era Monica's Light...que vaig tenir gravada en una cassette durant anys fins que vaig "pillar" el CD crec que a una botiga de segona mà de Madison l'estiu de 1995...però això com escric sovint son figues d'un altre paner.

El vídeo no és espectacular però certament la cançó és una petita delícia, franca, sense exigències, com quan menges un d'aquells plats casolans de tota la vida (ep, parlem de so de guitarres dels vuitanta o sigui que no espereu cap excentricitat!)


13.4.08

Tan lejos


Continuem amb les fotografies. Ahir al Port de Sòller, en un balcó dos estàtues de bronze mirant a l'horitzó amb melancolia, semblen tan lluny.

Segurament si hi ha hagut algun grup espanyol que ha perfectament copsat l'esperit de Joy Divison van ser els madrilenys Décima Víctima. Solament el nom del grup és una declaració de principis, però les seves cançons van anar més enllà de les obsessions amb la simbología feixista de Gabinete Caligari o del culte als cementiris punks de Parálisis Permanente. No els agradava gens tocar en directe, eren tímids, no tenien imatge, però sí tenien grans i decadents cançons. Segons deien en una entrevista preguntat el seu cantant el perquè de la música que feien " la melancolía, igual que la alegría, es una emoción que la mayoría de la gente ha sentido y con la cuál se puede identificar. Para mí el arte que más me afecta es el que cubre todo el registro de emociones". Sí senyor...és el que sempre he buscat en la música!!!

Algú, en algun lloc va dir que "Tan Lejos" és el "Love will tear us apart" espanyol. Massa agosarat? a mi m'encanta la comparació. Tindrà a veure que el grup el van fundar el germans suecs Mertanen i que el que cantava -en castellà- es dia Lars?. Voleu descobrir-ho?