Sortiran de la capsa? (Philly stories vol 2)

Dia llarg avui. El congrés és geagantí, com tot a l'americana. El que encara em sorpren cada cop que visito els Estats Units son la quantitat de "homeless" que es poden trobar pels carres. D'acord -direu- però també a qualsevol ciutat catalana hi tenim gent pels carrers...sí però avui tornant cap al meu hotel he vist diverses misèries humanes que us juro no veig a Barcelona pel carrer.

Justament quan he arribat a l'habitació i he repassat el US Today d'avui he vist una anunci a pàgina sencera que m'ha cridat l'atenció. Era una carta oberta a Obama des de la plataforma ciutadana Divided We Fail (Dividits fallem). El símbol és una mescla del burro i l'elefant, símbols dels dos partits majoritaris als USA. Que reivindica aquest grup? doncs una cosa que molts catalans, espanyols i europeus en fi disfrutem des de fa temps, amb alts i baixos, amb limitacions i també incerteses, però tenim seguretat social, atur i jubilació.

Coses tan bàsiques no existeixen als Estats Units, i sembla que hi ha un intent seriós d'apretar als demòcrates en aixó. Veurem. El cert és que el país és genial per la matèria gris, jo treballo per una "major biotech" californiana i certament hi ha moltes oportunitats per emprenedors i treballadors, però també és cert que passar de gloria a misèria és massa fàcil...com ja he dit veurem. Espero que amb el nou president, amb els nous temps els americans puguin sortir més de la seva capsa i no mirar-se tan al melic com han fet massa anys. I és un gran país certament, amb un gran melic!

Aquesta entrada no té música directa, no tinc la inspiració...o sí...podria anar per la capsa, his box..què diu aquest. Dali's Car, un experiment muscial de Mick Karn (ex Japan) i Peter Murphy (ex Bauhaus) del 1984. Únic disc, The Waiking Hour, amb peces intrigants però que conserven avui en dia interés. D'elles la primera que vaig escoltar cap el 1990 va ser His Box i d'aquí el link amb el títol. La música es conserva, el video no tant però val la pena un cop d'ull veure què feien els "arty's" als 80...



I vet aquí un gat, vet aquí un gos...aquest conte ja s'ha fos. Ah quan anyoro ja explicar un conte a la Clara!

Round and round, up and down...(Philly stories vol.1)

...through the streets of your town. Aquesta tornada tan deliciosa ha sonat avui quan passejava tornant de la reunió pels carrers de Philadelphia. Bonica ciutat de la costa est dels Estats Units, un centre clàssic amb gratacels però per sort conservant molts comerços i petites botigues. M'ha sorprès la quantitat de galeries d'art amb quadres molt interessants i cars.

La foto que he fet fa uns minuts és la paret que dona a un dels molts pàrquings oberts que es troben a les "clarianes" que deixen els edificis alts. Curiosament n'he trobat diversos amb aquests murals fantàtics i alegòrics, un xic surrealistes i segurament premonitoris del que està passant en aquest pais. Ningú en parla perquè son massa educats però les coses estan canviant, esperem que per bé.

..mmm, tornem a la tornada de la cançó? doncs és sens dubte la millor peça de una de les millors bandes de pop australià: The Go-Betweens. Pop dolç i encantador que enganxa a la primera, una delicia. Aquesta banda indie fou liderada pels cantants i guitarristes Robert Forster i Grant MacLennan, formants el 1977 durant l'eclosió del punk. La banda ha estat i és un referent per moltes bandes indies dels 80 i 90, reclamats des del shoegaze al guitar-pop.

Son el clàssic exemple de bandes amb èxit independent, en boca de tothom però que mai van sortir del pou del "culte". Mai van ser supervendes, ni aquesta canço que és una peça de "pop perfecte". Els dos líders van desmuntar el grup el 1988 pero passar ambdós a fer carreres en solitari, també molt interessants. Van tornar amb el canvi de mil.leni editant un disc fabulós, The Friends of Rachel Worth, que va permetrel's obtenir un bon reconeixement de crítica i públic. Per desgràcia tot s'acabà el 2006 amb la mort de McLenan als només 48 anys...seguim amb el mite del rock.

Quedeu-vos doncs amb aquesta peça de pop perfecte, com ho ha estat per mi voltant per Philadelphia aquesta tarda.