Finalment escric per impuls, quan temps sense mantenir aquesta finestra que em va permetre començar a llençar els meus pensaments i sensacions a les tan mencionades xarxes socials.
Que ha disparat la necessitat d'escriure avui? senzillament, quan escrivia fa uns minuts en la llibreta de l'escola infantil de l'Àlex m'he adonat que avui som el 1.10.10...i el primer que m'ha vingut al cap es "binaris". La Clara immediatament m'ha preguntat que és "binaris", per una nena de 5 anys ha de ser una llista de números amb només zeros i uns...immediatament, perquen només zeros i uns...bé la resposta ha estat, vinga acabat la llet que hem de marxar al cole...al vespre en parlem.
Codis binaris, molt més antics que el que us podeu pensar...2300 anys he llegit...però a mi em fan pensar en "computadoras" -en castellà- i no en ordinadors...el primer terme directament hem transporta a ordinadors de fantasia, de ciència ficció de sèrie B, d'Aviador Dro i de Devo, de Kraftwerk i Tangerine Dream...els ordinadors son coses fines i modernes, gairebé snobs...iPads i netbooks...
Bé, tinc poca estona, però certament us volia posar una selecció de grups obscurs i no tant, pero que certament van fe múscia binària...i com no un xic fosca
I començarem amb un tema que recordo de quan era petit, per la tornada "freak"...recordeu "la televisión es nutritivaaaaa..."...recordem als Aviador Dro...
i si Aviador era ja raret per l'època, encar van tenir un project paral.lel de synth-pop...Los iniciados...video super freak...una peça deliciosa i crua
Els suecs Twice a man...brutals amb la seva sèrie The Goat...aquí Music for girls (part 3)
Uns dels meus mites preferits, fascinants als vuitanta...totalment vulgars avui en dia. Clan of Xymox, A Day
Una canço certament gens obscura però ens va marcar tant...no vull ni dir qui son!
i com he d'acabar ràpid, una sorpresa...... Mecano.................................................................................no els espanyols (...sabieu que n'hi havia uns d'holandesos)...ni herois de synth-pop però m'agradava posar-los!
Estic arrivant al record de vols ràpidament. Aquest mes d'Abril seran uns 16 vols, que acabaran al propera setmana amb al visita llampec a San Francisco. Tres dis per trobar-me amb els companys amb els que passo tantes hores al telèfon. És un viatge pesadet (11 hores de vol!) però el lloc és tranquil, el temps sempre estable i bé, les amèriques sempre son atractives.
Aixó em donarà com no moltes hores per repassar molta de la música que vull recuperar, acabar el primer de la col.lecció Millenium i suposo que també acabar el segon (regal de Sant Jordi).
Aquests i els altres viatges són pesats i t'allunyen de la família però, com ja he expressat molts cops també, les petites coses son importants i per tant cal buscar-hi la part interessant a tot. En aquest cas el que em donen els vols és introspecció (uf que trascendental!). Us asseguro que tantes hores sol en un avió, amb la música, el llibre o l'ordinador de la feina, a vegades em porten a un estat de tranquilitat molt gran. És una sensació rara, però generalment plaentera. Solitud, introspecció i molts pensaments. Certament soc una mica rara-avis però odio bastant conversar amb el meu desconegut company de vol...no sé, dec ser raret però...el món es ple de freaks! jo el primer.
Han estat poques ocasions en les que he conversat amb la gent al meu voltant, i mira que hi ha gent pesada que ho prova per activa i passiva! Solució, ipod i aïllament. De fet em va bé perquè els avions son també una ofician excel.lent! per desgràcia no tinc maner de volar en business als vols transatlantics -perquè co***ns no tinc la tarja de vol frequent de Lufthansa?-...però la combinació de música i portàtil m'ajuda.
Que sonara durant 11 hores...bé no totes perquè també et pots tornar boig...però segur que aquests temes hi seran. Un poti poti de música ibèrica, alguna serà molt freak per vosaltres, altre mássa comercial, altra que ni per Déu coneixier. Com a mostra un botó.
Lleva siempre tres ases en la manga....La Frontera, Pobre Tahur
sí, sí, una freakada que fa posar les mans al cap a més d'un però recordo quan tenia 16 anys i vaig veurel's a les velles Casernes de Girona amb en Toti, en Jaume i en Pep d'Olot! encara ho recordem!
Tu me estás dando Mala Vida...pero no Manu Chao, explosió afterpunk des de Banyoles...els estimats Kitsch
Carlos Goñi abans de ser honorat en concerts acustics als 40 principales va formar la millor banda de la segona meitat dels vuitanta. Els Comité Cisne, mítics als cercles de Valencia amb clássics com Ana Frank o Mis Lágrimas...aquí Sicam
I per acabar d'odiar-me confirmar-vos que soc fan d'Alaska, sí de la pedant, petarda i penosa Alaska! fins i tot he fet cua perque em signi un CD amb traje i corbata (no es broma...en Nacho Canut em va firmar "Chevi"....és que son de "Madrit" nois). Va passar hores molt baixes als noranta, però al final s'en va sortir. Ara ja no m'enganxa però temes com aquest son bestials. Alguns directes memorables (quines versions de "Quiero ser santa" per Déu)
Matant dos ocells d'un tret...Planetas+Chinarro...aquí el sevillà versionanta als paisans. Sr. Chinarro "No se que hacer"
Ningú ha sabut integrar millor la tristessa dels bons The Cure sense convertirse en un fantoche nocturn...ningú pensa en Sr. Chinarro com un grup gòtic amb teranyines no? però Antonio Luque n'és gran fan. Quina decadència aquí! "Quiromántico"
Tecno-pop de per riure, però fa 20 anys que m'agrada aquest "Selector de Frecuencias"...recordeu als de "La Televisión es Nutritiva"? Aviador Dro
I uns altres que usaven guitarres i no menys teclats...també els vaig conèixer a l'Accés 21..."El Pecho de Andy". Aquí amb una melodia clàsica dels vuitanta, baix marcat, guitarres puntejades i saxo...wow, han escoltat als Church, Chameleons, Sound and the likes!
I just fa 10 anys, sorpresa, una meravella de "Chucho", és "Magic" la millor canço del tombant de segle? potser sí?
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La olvidada Ferrería de Barbadillo de Herreros
-
El pasado domingo, 30 de agosto de 2026, aproveché para visitar rápidamente
este lugar ya que me encontraba en las cercanías de paso. Hace bastante que
lo ...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...