Només estàs de lloguer, dius,
vivint dins i fora d'aquesta vida
de la manera més barata.
M'assec a la fosca, dolçament,
com una dona vella
Els pensaments es nuen
i es fracturen com ossos fràgils
Esforçant-se sempre massa...
Esforçant-se per questionar-ho...
Esforçant-se per esvair-se...
a les fosques
tota la por
totes les llagrimes que ens hi han portat.
A vegades és millor asseure's, aquí, en silenci
No et miro, i tu ni t'en adones
I les raons,
les raons mai convergeixen,
com quan s'acumula la pols en una lleixa.
L'Anne Clark, una musa de la poesia electrònica dels primers vuitanta. La primera cançó del seu primer LP, The sitting room, editat el 1982. La seva carrera ha estat prou prolífica, segurament ha quedat massa enclaustrada en el moviment gòtic, però certament ens ha donat paisatges musicals suggerents.
