Sense ni voler-ho, ni volar-ho

Fa uns dies vaig rebre un correu del grup Costa Brava-Pirineu del Facebook, em deien que era guanyador del seu concurs de Setembre (bé, un dels cinc). De fet ni recordava el concurs, de fet no vaig presentar-m'hi a consciència. Només vaig penjar la foto adjunta al seu grup de Flickr, i entre les més boniques enviades abans del 14 de Setembre m'han escollit. És aquests sèrie feta l'estiu de 2008 a l'Estany de Banyoles, uns nens van estar saltant i vaig poder fer unes ràfegues que vaig ajuntar amb el Photoshop.

El premiés un salt amb paracaigudes a l'aeròdrom d'Empuriabrava...glups! em sembla que sense voler-ho no volaré...Tinc una mica de respecte a les alçades (que no als avions...). El primer cop que vaig pujar a la torre Eiffel a París em vaig aprendre de memòria tots els cartells que hi ha al voltant de la part central i que expliquen la seva construcció. Tot dit amb aixó.

El més interessant, apart del premi, són les crítiques més o menys constructives a la foto guanyadora. Certament la foto ere en teoria de la Costa Brava-Pirienu...i de moment el Pla de l'Estany no és ni pre-Pirineu. Bona aquesta! De totes maneres hi ha qui es decanta cap a la crítica de "massa Photoshop" i he vist que és un tema recurrent.

Ho sento, no m'agraden els puristes. Crec que considerar que la fotografia no ha de ésser retocada és una fal.làcia total. Primer de tot implica desconèixer que els sensors de les càmeres digital o tene el rang dinàmic de les pel.lícules analògique ni molt menys que l'ull humà. Esperem que ho arreglin però avui en dia si algú vol copsar el que veu amb la vista, li calen tres exposicions diferents i un gran treball de Photoshop. O bé ser un artiste amb els filtres de densitat ND en cas que fotografia de paisatge (amb horitzó recte...), i segurament treballa les il.luminacions el el dit "laboratori digital (digital darkroom)", és a dir PC, Lightroom i bon monitor. LLargues hores de debat aquí...per aixó estem.

I com que avui anem de pol.lèmiques, avui posaré aquelles cançons que la Blanca no enten com em poden agradar. Un comentari afalagador perquè jo interpreto que vol dir "t'agrada tanta bona música que no entec com aquests freaks t'agraden". Doncs no hi ha res a fer, és com la manipulació de fotos, si us desperta una emoció, beneïda sigui! no mireu endarrera.

Los Inoxidables, "Angel Miguel", del únic disc "Azul" bons nois de Salamanca sense èxit musical però que em van obsessionar força. Unes guitarres captivadores. Aquí podeu escoltar-ne alguna altre coseta com are la màgica "Times of war and love"

i per aprofondir i sorprendre La Frontera "He recorrido miles de millas ahí donde se esonde el sol hay un lugar en la Frontera donde una vez fui perdedor!"..el tema que els dona nom, un clàssic de la meva sel.lecció vuitantera espanyola.

Més vols...més seleccions

Estic arrivant al record de vols ràpidament. Aquest mes d'Abril seran uns 16 vols, que acabaran al propera setmana amb al visita llampec a San Francisco. Tres dis per trobar-me amb els companys amb els que passo tantes hores al telèfon. És un viatge pesadet (11 hores de vol!) però el lloc és tranquil, el temps sempre estable i bé, les amèriques sempre son atractives.

Aixó em donarà com no moltes hores per repassar molta de la música que vull recuperar, acabar el primer de la col.lecció Millenium i suposo que també acabar el segon (regal de Sant Jordi).

Aquests i els altres viatges són pesats i t'allunyen de la família però, com ja he expressat molts cops també, les petites coses son importants i per tant cal buscar-hi la part interessant a tot. En aquest cas el que em donen els vols és introspecció (uf que trascendental!). Us asseguro que tantes hores sol en un avió, amb la música, el llibre o l'ordinador de la feina, a vegades em porten a un estat de tranquilitat molt gran. És una sensació rara, però generalment plaentera. Solitud, introspecció i molts pensaments. Certament soc una mica rara-avis però odio bastant conversar amb el meu desconegut company de vol...no sé, dec ser raret però...el món es ple de freaks! jo el primer.

Han estat poques ocasions en les que he conversat amb la gent al meu voltant, i mira que hi ha gent pesada que ho prova per activa i passiva! Solució, ipod i aïllament. De fet em va bé perquè els avions son també una ofician excel.lent! per desgràcia no tinc maner de volar en business als vols transatlantics -perquè co***ns no tinc la tarja de vol frequent de Lufthansa?-...però la combinació de música i portàtil m'ajuda.

Que sonara durant 11 hores...bé no totes perquè també et pots tornar boig...però segur que aquests temes hi seran. Un poti poti de música ibèrica, alguna serà molt freak per vosaltres, altre mássa comercial, altra que ni per Déu coneixier. Com a mostra un botó.

Lleva siempre tres ases en la manga....La Frontera, Pobre Tahur

sí, sí, una freakada que fa posar les mans al cap a més d'un però recordo quan tenia 16 anys i vaig veurel's a les velles Casernes de Girona amb en Toti, en Jaume i en Pep d'Olot! encara ho recordem!



Tu me estás dando Mala Vida...pero no Manu Chao, explosió afterpunk des de Banyoles...els estimats Kitsch



Carlos Goñi abans de ser honorat en concerts acustics als 40 principales va formar la millor banda de la segona meitat dels vuitanta. Els Comité Cisne, mítics als cercles de Valencia amb clássics com Ana Frank o Mis Lágrimas...aquí Sicam



I per acabar d'odiar-me confirmar-vos que soc fan d'Alaska, sí de la pedant, petarda i penosa Alaska! fins i tot he fet cua perque em signi un CD amb traje i corbata (no es broma...en Nacho Canut em va firmar "Chevi"....és que son de "Madrit" nois). Va passar hores molt baixes als noranta, però al final s'en va sortir. Ara ja no m'enganxa però temes com aquest son bestials. Alguns directes memorables (quines versions de "Quiero ser santa" per Déu)



Matant dos ocells d'un tret...Planetas+Chinarro...aquí el sevillà versionanta als paisans. Sr. Chinarro "No se que hacer"



Ningú ha sabut integrar millor la tristessa dels bons The Cure sense convertirse en un fantoche nocturn...ningú pensa en Sr. Chinarro com un grup gòtic amb teranyines no? però Antonio Luque n'és gran fan. Quina decadència aquí! "Quiromántico"



Tecno-pop de per riure, però fa 20 anys que m'agrada aquest "Selector de Frecuencias"...recordeu als de "La Televisión es Nutritiva"? Aviador Dro



I uns altres que usaven guitarres i no menys teclats...també els vaig conèixer a l'Accés 21..."El Pecho de Andy". Aquí amb una melodia clàsica dels vuitanta, baix marcat, guitarres puntejades i saxo...wow, han escoltat als Church, Chameleons, Sound and the likes!



I just fa 10 anys, sorpresa, una meravella de "Chucho", és "Magic" la millor canço del tombant de segle? potser sí?



I segur que n'hi haurà moltes més my friends!