Que patètic escriure de l'edat però es que l'any vinent en seran quaranta, i com tothom diu, encara em sento igual que quan en tenia vint. Bé, no és cert, més madur, més encarcarat també i segurament més feliç. Bé la felicitat és de cada moment o sigui que com diu la meva mare, el present és el millor moment.
El dimecres passat vam anar a veure en Brendan Perry, que va desgranar el seu repertori a Bikini mentra en Messi feia el seu recital davant l'Sttutgart molt a prop. Un concert senzill, en família -max 100 persones-, que ens va mostrar com sonarà el seu nou àlbum i sobretot va permetre re-escoltar en viu alguns clàssics de Dead Can Dance. La versió de Spirit ens va resonar molt després de deixar el concert, un bon vespre. A la foto un moment de l'actuació del dimecres dia 15.
I com parlem de l'edat, avui mateix he comprat les entrades pera anar el 8 de Maig a veure els Little Nemo a la sala Salamandra I. Els Little Nemo (aquí al Myspace) es van covertir en una petita obsessió des que vaig escoltar el seu L'heure d'hivern al programa Pujant l'Escala Mecanica de Baixada de Radio Salt cap el 1988...Quan difícil s'em va fer compilar tots els seus discs durant els norant. Un dels discs el vaig trobar a una botiga fabulosa de discos que hi havia a Madison, Wisconsin, aquell mític estiu del 1995.
Més endavant, tot va anar ràpid, internet, mp3, tota la discografia fins i tot les demos a l'abast...fins que finalment Infrastrition que els va reeditar l'any passat tornant també als escenaris.
I aixó es el que estan fent, mica a mica aquests nois de quaranta pocs, estan tornant a toca i fer concerts. Per sort els tenim aprop. Excel.lent oportunitat per veure pre primer cop a la meva vida un concert dels mites del Touching Pop...com sonaven fa 25 anys? doncs així nois així...
No se com sonaran ara però estic seriament pensant anar a Paris a la Locomotive a veurel's...algu s'hi apunta? Vueling to vols barats fins Orly que és l'aeroport més convenient, i la Locomotive està molt cèntrica...tan com just al Moulin Rouge o sigui que lloc emblemàtic...estic per fer una reserva!
Què us semblaria començar un concert amb aquesta peça! Cadavre exquis, Litle Nemo, LP Turquoise Fields 1990
O potser amb aquesta? New Flood, Little Nemo, LP Sounds in the Attic 1990
Doncs mireu, aquests tres dies que falten per acabar l'any els estic passant a casa amb els nens. La Blanca ha tornat a la feina aquests tres dies després de tenir l'Àlex (aka. "el guaperes")...aixó m'ha donat temps a enganxar-me al Facebook i tornar a discutir de música amb col.legues de fa temps i també revisar alguns dels llocs web que m'agraden.
Alguns d'ells són els dels que es dediquen a reeditar bandes dels vuitanta, especialment del afterpunk que és el que ens agrada. Com que la indústria musical està en crisi, les major indies ja reediten de fa temps en edicions de luxe els clàssics (eg. Love and Rockets per Beggars Banquet, Cocteau Twins per 4AD o New Order aquest any per London)però em quedo amb les reedicions de bandes més obscure per part de LTM records (editant els grups més rars de Factory Records i Les Disques du Crepuscule -no només de Joy Division va viure l'home-, Renascent Records (només per reeditar de luxe als The Sound ja es van merèixer la glòria) i darrerament Infrastrition. Com totes aquestes petites discogràfiques, la tirada limitada i la música de culte son las seva raó de ser, en aquest cas es tracta de pop, coldwave i postpunk francés...
Infrastrition ha ja reeditat molts clàssics del post-punk francès, entre ells els de Touching Pop. I avui llegint una de les seves darreres notes doncs annuncien aixó:
As a starter for 2009 we are pleased to announce the rerelease of Little Nemo, as two 2CD sets, the first simply named Vol. 1 1987-1989 will gather the Past & Future tape, thePrivate Life EP and the first album Sounds in the Attic plus two bonus tracks; the second, Vol. 2 1989-1992 joined the two albums Turquoise Fields The World is Flat, plus Cadavre Exquis, Biologic and Au Milieu du Ciel singles.
More to come from the major band of the 80's scene as they're preparing to tour again and that rumour about a new album is growing
O sigui reedició de tot el material de Little Nemo i maquetes (tot ja ho anat compilant a base d'anys)i a més possible gira i possible nou disc. Fantàstic. Ja tinc millor reedició del proper any, sense dubtes.
Ja en vam parlar dels Little Nemo aquí, i també podeu veure una bona repasada a la seva história, estil i grups afins aquí, us recordo com sonen amb la seva meravella intemporal. L'Heure d'Hiver
Un sol vell pàlid Darrere un vel, De boires i fils Que un corrent travessa, Que un vent dispersa
Per damunt de les ciutats. L'aurora s'allunya, Una mica més tard El dia s'oculta, És l'hora d'hivern.
Aviat assoleix El meridià La seva empal·lidida escalfor Destil·la a través Del gebre i del vidre Colors
Little Nemo, L'Heure d'hiver, LP "Turquoise Fields, 1990 Una de les cançons que fa més anys que escolto sense cansar-me. Els Little Nemo son potser la banda més representativa de la cold-wave francesa o el touching-pop que va neixer allà, una deriva dels sons anglesos dels vuitanta barrejats amb aquest toc melancolic y romantic que per molts te França, Paris i els francesos.
Amb ells hi va haver un munt de grups més, que podeu explorar aquí o aquí, molts d'ells representats per la discogràfica Lively Art que fou una mena de 4AD francès...
Little Nemo, una altre grup que NO s'ha reeditat en CD des de que es van trencar el 1992 o sigui que és difícil "pillar-los"...si en veieu algun LP o CD no ho dubteu per res del mon.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
La olvidada Ferrería de Barbadillo de Herreros
-
El pasado domingo, 30 de agosto de 2026, aproveché para visitar rápidamente
este lugar ya que me encontraba en las cercanías de paso. Hace bastante que
lo ...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...