Hola, avui estic intranquil, com no per la feina...he estat pensant quina música podria describir aquest estat d'intranquilitat o bé generar-la. La resposta més ràpida que em venia a la ment eren els pioners industrials com Einsturzende Neubauten o Throbging Gristle, sí et deixen realment intranquil. Però aprofondint una mica en grups que m'agraden més he pensat en Nick Cave i la seva segona banda, The Birthday Party. Rotunds i càustics, no deixaven a ningú indiferent.
Aquí us deixo el seu Nick the Stripper de 1981...i de premi, per que compareu, més avall trobareu The Weeping Song de Nick Cave and the Bad Seeds. Mateix compostiro i cantant, 9 anys de diferència...la intranquilitat ha passat (temporalment esclar!)
The UX Designer’s Nightmare: When “Production-Ready” Becomes A Design
Deliverable
-
In a rush to embrace AI, the industry is redefining what it means to be a
UX designer, blurring the line between design and engineering. Carrie
Webster exp...
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada