No cars go!

Arcade Fire, una sensació. Sorprenents, inmmediats i contagiosos poden ser adjectius que es corresponen a aquest matrimoni quebequès. Com? doncs sí, en Win i la Regine ens van sorprende absolutament el 2004 amb el seu Funeral, un disc genial, sense fisures. Que no el teniu? a còrrer a cercar-lo. Només per Rebellion (lies) -primer tema que els vaig sentir- val molt més que la pena. Junt amb altres bandes com Editors, Mary Onettes i altres han recuperat i reivindicat els grans grups dels vuitanta. Feia molts anys que no estava tant interessat per bandes noves!

Avui us porto una altre gran peça però del seu segon àlbum, Neon Bible. Editat l'estiu del 2007 va ésser rebut amb gran ansietat, i com tot el que no té el punt de sorpresa no va arribar a la grandesa del primer disc Funeral. Tot i aixó es un gran disc, amb més disparitat de sons, més fosc, amb més arranjaments i potser no tan inmediat però Déu n'hi do!

I perquè sense cotxes, doncs perquè avui mirant les fotos que vaig fer a Itàlia la setmana passada m'he quedat en aquesta porta decadent de la bella cituat de Treviso. Dos prohibits rovellats: No cars go! Arcade Fire...