Bé darrerament anem de recuperacions. Ahir a l'avió tornant d'Amsterdam..-us ho podeu creure, el dilluns a les 6am anava a Holanda per veure un pais enfonsat per la debacle de la seva selecció. Tot i aixó ja sabeu que ahir van aplegar més d'un milió de persones (ep en un pais de 16 milions!) per rebre als seus herois. Nois aixó del fútbol que ho entengui qui vulgui-
...perdò, com anava dient, tornant a l'avió i com ja estava fart de mirar els números per l'anàlisi que havia de presentar avui a les 6am a la meva jefa de Carlsbad, vaig fullejar la revista que posen a la butxaca del seient del davant. Interessant que Vueling posi dins aquesta butxaca la seva revista (Ling, prou bona) però també revistes de quiosc com ara Esquire, Psicologies o Interiores. Ahir tenira Psicologies, una revista molt femenina certament però parlava de com la gent ha perdut la seva memòria d'infantesa. El cert és que jo tinc moltes llacunes sobre els meus anys "d'EGB". La meva dona es recorda perfectament del que feia a 5è i jo amb prou feines recordo als profes...sembla que tinc un trauma d'infantesa segons la revista (sic).
I tot aixó mentre al l'Ipod sonava el darrer disc que he aconseguit. Son les gravacions completes de The Bonaparte's, una banda francesa que va editar un min-LP i un LP a la meitat dels vuitanta. És una banda prou obscura de rock gòtic, més amb estil britànnic i fora dels cercles més cold-wave o touching pop que es duien a França llavors. De fet no eren novells, els seus membres van ser membres d'una altre banda reconeguda en els mateixos cercles Baroque Bordello. El tema és que els conec des de fa molt temps per què el seu segon LP "...to the isle of dogs" fou produït per l'mfame Lol Tolhurst dels The Cure...i ja sabeu que tot el que tocaven era del meu interés.
Així fou com de manera increible cap a finals dels vuitanta a Discos Coll m'el van trovar després de demanar-lo, de fet em vaig cansar d'esperar pero un dia sense ni preguntar-ho el vaig trobar al calaix de les ofertes...Fa uns anys la discogràfica Studio Garage, especialitzada en reedicions de grups dels vuitanta a França, va reeditar en un sol disc aquests dos discs sota el nom genèric de Garage Sessionss#2, recolling els seu mini-LP "Shiny Battles" de 1986 i el seu "...to the isle of dogs" de 1987.
Fa ja força anys que em vaig passar un parell de temes del LP al PC en mp3 fent malabarismes amb els cables, eren "Mr. Webster" i "60454 stars", dues joies de rock gòtic psicodèlic, pero avui us cauran dues peces del seu primer "Shiny battles"..., les dues amb que encetaven la seva carrera.
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Encara és visible però fa anys que no hi és http://personal.iddeo.es/blancinegre/index.html.
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
Revolución en blanco sobre azul
-
Todavía hoy se emplea el término blueprint a la hora de mencionar planos y
similares, aunque ya casi nadie realice verdaderos blueprints. Esa palabra
sólo ...
Redefining Hick’s Law
-
*Hick’s Law* has always been a popular reference point for designers.
You’ll find it cited in the endless *lists of basic laws and principles*that al...
La irresponsabilitat dels responsables
-
Temps d’incertesa, on tothom opina d’economia, dels economistes, dels
altres. Tots som gestors, del nostres propis recursos i dels comuns. Però
hem deixa...
BRIGHTON 64
-
He descubierto en youtube todo un incunable,, una actuación en Musical
Express con Daniel Cros como cantante
http://www.youtube.com/user/comediscos
B...
El Tercer hombre-El jugador
-
Manolo Wea generosamente vuelve a compartir uno de sus discos y nos
comenta:
Aquí os presentamos el primer disco de "el tercer hombre ", single que
salió...
0 comentaris:
Publica un comentari