10.5.09

El teu turment és el meu desig



La setmana passada vaig estar un parell de dies a Frankfurt, a l'ofi, per trobar-me amb el jefe i de passada fer la revisió del trimestre amb en Juergen i en Thomas. Dos bons paios del meu equip. Li sona el mòbil a en Thomas, una simfonia de Bach. Immediatament en Juergen amb el seu humor càustic li diu "What's that, calling a funeral?", vam riure tots tres; bé en Thomas no tant.

Després vaig recordar explicar-los quina melodia sona en el meu mòbil...cançó gòtica clàssica, en alemany i amb veu femenina. Qui poden ser? només poden ser X-Mal Deutschland, amb la infonfusible veu de Anja Huwe. Ja fa uns 6 mesos que vaig canviar el "A Forest (tree mix)" per "Polarlich". 100% assegurat que ningú més tindrá la vostra sintonia si us passeu aquella vostra cançó al mòbil.

Podem aprofitar per parlar una mica de les/els X-Mal Deutschland. Banda alemanya, d'Hamburg, formada al tombant dels 70 als 80. Inicialment una "all-girl-band", que va anar incorporant músics masculins però que va mantenir fins al final els udols meravellosos de la Anje Huwe. Per cert una rossa d'ulls blaus fascinants que tenia una mirada terrible que donava als concerts de X-Mal un toc de tensió inoblidables.

X-Mal van editar un parell de senzills en discogràfiques independents alemanyes (el classic "Incubbus-Succubus"), per després intentar-ho amb 4AD. I ho van fer, van agradar molt a Ivo Watts. Tant que els va editar els seus dos primers llarga durades. El primer, el més cru, el més punk, icóna gòtica, classic del afterpunt terrible, era "Fetish". D'ell en van sortir les seves millors creacions, i encara avui en dia em fa posar els pels de punta. Corria el 1983 i la bateria "dels picapiedra" i la guitarra escruixidora de Manuela Rickers es una fita!

Aquí "Qual", marxa militar, bateria picapiedra, udols, guitarra punxeguda...per ballar sota la lluna fins caure. Qual=turment, el teu turment és el meu desig...enteneu perquè el disc es diu "Fetish"?



Fins i tot més crua "Gheminis" és la segona! Més udols, més picapiedra!


Pel 1984 van treure el seu segon LP "Tocsin", on la música es dolcificava una mica, incorporant més teclats i sons més treballats. Era un primer intent de posar la seva música al "mainstream" alternatiu. Van tenir un bon moment entre 1984-1986, tocant molt per tot Europa, culminant una sèrie de concerts amb els meus estimats "The Danse Society"...si mai pogués escollir un sol concert passat per assistir, seria algun de la gira on les dues meves bandes icones tocaven juntes. Mara meva.

Un parell d'exemples de Tocsin, Augen Blick, encara ràbia continguda, guitarra punyent i sobretot els udols de Anje! Balleu, balleu, maleïts!



Després d'aquesta gira, i com sempre, per vendre més, ser més coneguts o el que sigui van signar amb Phonogram/Xile i van editar encara un maxi fantàstic anomenat "Sequenz" el 1985...que inclou la meva sintonia del mòbil "Polarlicht"

Polarlicht...
Sturm zwischen den Sternen
Fackeln am Horizont !
Brenne brenne...
Aura am Nachthimmel


Llums polars ...
La tempesta entre els estels
Bengales a l'horitzó!
Grabeu-ho, Grabeu-ho...
Aura al cel de la nit




El següent pas va matar a més d'un. Surten amb un senzill el 1986 de nom "Matador" i on continuaven udolant però ja sense mossegar. Suposo que hi havia alguna fixació amb els toros o Espanya però el video de 1986 és ridícul com molts de l'època.

El 1987 van editar amb Phonogram "Viva", que és també un bon disc, però ja no mossega come els altres, passem de fons punk, a fons dark-pop, diriem que era l'època on el "gòtic" era comercial i tants d'altres com per exemple els "Balaam and the Angel", els "The Cult" o els mateixos "Sisters of Mercy" volien part del pastís comercial que la música fosca podiar donar-los...En aquesta època els mentors de X-Mal eren els Stranglers, soving giraven amb ells. Llegit amb perspeciva clarament indica la dil.lució musical, oi?

Però tot té un preu, i no vendre milers de discs comporta desinterés de la discogràfica i també cansament de la banda, etc...despres de girar molt, finalment van signar el darrer disc i senzills, ja en una discogràfica menor com fou Metronome. Fou "Devils" i es publicà el 1989. El so ja no mossegava gens, on era el punk? disc de pop elegant de finals dels vuitanta però que un cop escoltat alguns cops es queda per criar pols. És la història de moltes (massa?) bandes.

Si voleu tots els detalls de la discografia, el qui escriu va fer ja fa 10 anys la millor i única discografia de XMal.

Anja Huwe és ara un prou destacada pintora contemporània, i recentment va parlar per un fanzine argentí sobre el passat i el futur. Podeu llegir-ho aquí; també comenta que aviat publicarà un llibre de fotos de la seva etapa de X-Mal. Stay tuned!

Deine Qual ist meine Lust
Deine Qual ist meine Lust
Meine Liebe ist dein Tod


El teu turment és el meu desig
El teu turment és el meu desig
El meu amor és la seva mort

1 comentari:

Miguel Ángel ha dit...

Yo sé algo más de Inoxidables.
Era un grupo de estudiantes de la Uni de Salamanca, donde se conocieron. Sonaron bastante en el programa Disco Grande de Radio 3. Eran contemporáneos de los planetas, quizá de origen un poco anterior. Sacaron dos discos: La única Alternativa, recopilatoriio RCA/Virus y luego un CD/LP "Azul". Sus maquetas sonaban mejor que sus discos. Yo lesvi en Siroco y en Maravillas. Tenían buen directo. Quizá demasiado pulcro para aquella época tan noise y guitarrera, por eso a lo mejor no encajaron.
Han desaparecido sin dejar rastro, de manera muy extraña. Sólo con el paso de los años he visto alguna escasa referencia. Aquí hay algo más http://www.myspace.com/inoxidablesss
y en el Emule pude bajarme algunas canciones.
En sus conciertos oí más temas de lo que luego se editó. La rueda de la fortuna es caprichosa.