Ara si que ja fem riure, o no. A mi sí que em va fer somriure la campanya dels ateus anglesos a Anglaterra, un grup molt organitzat que transmet un missatge en una cultura on la religió no està ni molt menys tan ficada en la vida cultura-política com aquí.
Però no m'agrada com sempre que el tema es converteixi en una guerra entre les dues Espanyes -o com vulgueu dir-li- en aquest pais. Avui sembla que s'està imprimint aquest missatge en català pels autobusos de Barcelona, però acabo de veure a les notícies que a Madrid ja estan contraatacant amb un missatge que sí que Déu existeix. Mara meva, perquè la gent es pren les coses tan seriosament.
Certament des d'una visió científica -mmm, aixó sóc o si més no vaig ser!- un missatge com ara "Déu probablement no existeix" és més que racional i probablement correcte, però culturalment és més complicat. Deixem-ho en que soc racional doncs.
Musicalment no crec que recordi cap grup que m'agradi -apart dels infumables U2- que tingui tirada cristiana, el que sí que he esoltat és molt música pagana...des dels clàssics neofolk o darkfolk com Nurse with Wound, Current 93 o Death in June, fins als clàssics del rock gothich, i potser màxims exponents del anti-cristinisme "Christian Death". Podeu llegir la seva llarga i complexa història aquí, aquí i sobretot una biografia extensiva en anglès aquí http://en.wikipedia.org/wiki/Christian_Death.
Com exemple un parell de clàssics de la banda, que ha tingut múltiples formacions i molts estils des del rock post punk al goth-pop fins a les foscors més experimentals.
Romeo's Distress...fenomenals als seus inicis...
When I was bed...suggerents al clímax de la seva carrera
Les Nits en Blanc i Negre va ser un programa de Ràdio Sarria, a Sarrià de Ter, Girona que va emetre entre 1991 i 1998 la música que ens agradava. Vam començar en Marru, l'Àlex i jo, cadescú amb els seus gustos musicals; mica en mica em vaig quedar jo tot sol. Músicalment hi va haver una deriva cap l'afterpunk, el sinistre, el dream-pop, la cold-wave i tots els estils que hi son afins (o no!). El títol s'hi esqueia prou bé, però és de rebut dir que originalment "blanc i negre" reflectia tot l'espectre de músiques possible, com colors hi ha entre el blanc i el negre. Un títol original d'en Marru per cert.
Quan per motius diversos el programa es va acabar, el següent projecte personal va ser una web de tribut a diverses de les bandes que més m'han agradata. Va estar inactiu des del Febrer de 2000, i va esser eliminat cap el 2013 finalment...
Aquest blog es l'herència i el futur de Lest Nits en Blanc i Negre...però també serà molt més personal...i també més visual. Imatges i música...sensacions, fotos i cançons.
També me podeu seguir al Facebook on hi trobareu més activitat els darrers anys
The End Of The Free Tier
-
Free-tier pricing is a common marketing strategy. “Free” gets people in the
door and allows them to settle in and see how things work. But, as Juan
Diego R...
#NaukasGuardo – Ciencia desde la Montaña Palentina
-
Hoy va una nota breve, porque en los próximos días ya ampliaré el tema con
más información. Sólo comentar que llevo varios meses organizando el primer
even...
Behold the lost TIME.com Technologizer columns
-
Okay, maybe “lost” is overstating things. Still, I tend to forget about
most of the stuff I write the moment I’m done with it. So I certainly don’t
have vi...
IAN Mc CULLOCH REEDITA LA SEVA OBRA EN SOLITARI
-
Ian McCulloch, líder dels Echo & The Bunnymen, publicarà a finals d'agost o
principis de setembre les reedicions dels seus tres discos en solitari:
Candle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada