19.10.10

Uns altres dies extranys

El dies es tornen extranys, les rutines es fan insuportables, els dubtes i les alegries ens mantenen vius...anava a continuar escrivint que "vivim en un món intens"...però he parat.

El món ha estat sempre intens, ara i des de sempre, de fet segurament ara és menys intens que fa 20-40-80-120 anys! I és injust! Certament la vida no és justa, tots vosaltres ho sabeu. Per aixó cal cercar la felicitat en els moments furtius, en aquells moments on no hi ha res més que la parella, els fills, els amics, els pares, els companys, la pel.lícula, el llibre, la natura, el vent, el mar, el menjar, la moto, la llibertat, una foto, un joc de vídeo, un vi, un còctel, un dibuix, una compra, un gest, un paisatge,...i milers de moments més (gràcies mare).

També la nostàlgia, aquell pensament fugaç de temps passats ens produeix moments feliços...certament cal viure al moment però encara a vegades em produeix un estat de gràcia pensar en moments on vaig ser feliç. Un d'ells que no tornarà era quan estava a la ràdio, la rutina dels dimecres al vespres...certament ara ho veig molt més romàntic del que era llavors (quan tenia altres maldecaps...). Un altre és de la vida universitària, especialment del primer i segon any de carrera...no sabeu quantes tapes de truita de patatam ens vam cruspir amb l'Alfons, en Pau i en Pitu al Garbí...hi vam passar més hores que a les aules...(d'acord, aixó ho vam pagar!)...ens vam convertir en mestres de videojocs que ni recordo...

Però bé, la més gran nostalgia sempre bé acompanyada de música. Sí la música, el torrent de sensacions i moments feliços, el plaer del descobriment, de la pell de gallina, quan veus que ahir escoltant Estudios de mercado de Dorian fa 25 anys vas sentir el mateix quan vas escoltar per primer cop M dels The Cure...esclar que no són el mateix! però les sensacions es repeteixen. I tants altres...

I amb Dorian ens quedem, indie electrònic, sense massa complicacions, amb tres discs al mercat i amb una punxada emocional gran. M'encanta pensar que la gent balla amb Dorian a les nits de marxa! Aquí i aquí en podeu saber més i comprar-los tot el merxandatge que volgeu. Tres videos, comencem amb el seu himne de 2007...





1.10.10

Binaris



Finalment escric per impuls, quan temps sense mantenir aquesta finestra que em va permetre començar a llençar els meus pensaments i sensacions a les tan mencionades xarxes socials.

Que ha disparat la necessitat d'escriure avui? senzillament, quan escrivia fa uns minuts en la llibreta de l'escola infantil de l'Àlex m'he adonat que avui som el 1.10.10...i el primer que m'ha vingut al cap es "binaris". La Clara immediatament m'ha preguntat que és "binaris", per una nena de 5 anys ha de ser una llista de números amb només zeros i uns...immediatament, perquen només zeros i uns...bé la resposta ha estat, vinga acabat la llet que hem de marxar al cole...al vespre en parlem.

Codis binaris, molt més antics que el que us podeu pensar...2300 anys he llegit...però a mi em fan pensar en "computadoras" -en castellà- i no en ordinadors...el primer terme directament hem transporta a ordinadors de fantasia, de ciència ficció de sèrie B, d'Aviador Dro i de Devo, de Kraftwerk i Tangerine Dream...els ordinadors son coses fines i modernes, gairebé snobs...iPads i netbooks...

Bé, tinc poca estona, però certament us volia posar una selecció de grups obscurs i no tant, pero que certament van fe múscia binària...i com no un xic fosca

I començarem amb un tema que recordo de quan era petit, per la tornada "freak"...recordeu "la televisión es nutritivaaaaa..."...recordem als Aviador Dro...



i si Aviador era ja raret per l'època, encar van tenir un project paral.lel de synth-pop...Los iniciados...video super freak...una peça deliciosa i crua




Els suecs Twice a man...brutals amb la seva sèrie The Goat...aquí Music for girls (part 3)



Uns dels meus mites preferits, fascinants als vuitanta...totalment vulgars avui en dia. Clan of Xymox, A Day



Una canço certament gens obscura però ens va marcar tant...no vull ni dir qui son!



i com he d'acabar ràpid, una sorpresa...... Mecano.................................................................................no els espanyols  (...sabieu que n'hi havia uns d'holandesos)...ni herois de synth-pop però m'agradava posar-los!


Mecano - Live - To Life's Re-Union - Trebeuren - 1981

Mecano | MySpace Music Videos